Acaba de ser guardonat amb el Premi Enderrock de la crítica al millor disc de folk pel treball Allau d’estrelles solitàries (La llàntia, 2014), un recull de sis cançons compromeses amb la gent del carrer i amb les seves dificultats per sobreviure. És en Xavier Baró, per a molts un músic desconegut, però amb una trajectòria de gairebé tres dècades al darrere que li permeten gaudir de la música amb serenor, més enllà del ritme frenètic de molts artistes de renom sotmesos a lligams publicitaris. El mateix Baró explicava a la revista Enderrock que la cançó popular està compromesa amb la persona: «Resulta que la cançó popular, ho diu el mateix nom, surt del poble, i el poble sempre ha estat enfrontat amb el poder; el poble, per sobreviure, ha hagut de treballar pel poder, dependre d’ell per a no morir-se de gana, sofrir els seus abusos. I aquí comença la guerra. I la cançó popular ha estat la portaveu dels humils i els desfavorits».
Xavier Baró es va donar a conèixer amb el grup Primavera Negra (1983-1990), i l’any 1998 va enregistrar La cançó de l’udol, un disc que és un catàleg dels estils que havia anat tocant: folk, rock, psiquedèlia i cançó tradicional. Hi va incloure la cançó La presó de Lleida i una versió del Romanço d’en Vinaixa, de Jaume Arnella. Aquest disc va ser escollit entre els cent millors discos en català del segle XX per la revista Enderrock. L’interès pel llenguatge i la seva musicalitat el van dur a estudiar, traduir i musicar una sèrie de poemes d’Arthur Rimbaud, i després d’un viatge a França seguint els passos del poeta, va enregistrar el disc Xavier Baró canta Arthur Rimbaud (2002). El 2003 va editar Deserts, novament reconegut per la revista Enderrock.
El seu estil de música de compromís social va continuar amb Cançons del temps de destrals (2004), inspirat en la guerra d’Iraq, que va obtenir un gran ressò, i l’any 2005 va rebre el Premi Altaveu per la seva trajectòria vinculada a la cançó d’autor. De l’estudi dels trobadors occitans medievals en neix Flors de joglaria (2006), disc quasi religiós que evoca les diferents cares de l’amor, l’espiritual i el sensual.
L’any 2011 publicarà La Màgica Olivera, àlbum que gira al voltant de la cançó tradicional des de la mirada i el so propis, amb col·laboracions com la de Jaume Arnella, Lo pardal roquer, El fill del mestre, Meritxell Gené, Clara Viñals, Àngelot i Miquel Àngel Tena. Aquest treball va ser guardonat com a millor disc català de folk de 2011 segons la revista Sons de la Mediterrània. Al novembre de 2012, la Fundación Robo, col·lectiu madrileny sorgit del 15M que denuncia les polítiques de retallades i els desnonaments per part dels bancs, inclou una cançó seva inèdita, Allau d’estrelles solitàries, en l’edició d’un CD col·lectiu amb artistes com Nacho Vegas, Pascal Comelade o Albert Pla.
Llegiu l’entrevista completa a Xavier Baró publicada per Enderrok fent clic aquí
