D’ençà que es van fer públiques la pregunta i la data de la consulta que ens ha de permetre exercir el dret de decidir, la necessitat i la voluntat popular de crear un país millor per a tots els ciutadans de Catalunya ha esdevingut un objectiu pràctic i concret. Les expressions tan massives de les dues darreres celebracions de la Diada Nacional són un exponent clar d’aquesta tendència i d’aquesta voluntat popular, i es fa evident que l’acció individual compromesa n’és l’element fonamental amb vista a construir i difondre un argumentari de propostes concretes relacionades amb la vida quotidiana dels nostres conciutadans i els beneficis que els comportaria la independència. La línia desenvolupada per la publicació elclauer, que desemmascara les manifestacions que fan de la por l’argumentari dels qui no admeten el dret de decidir, pot situar l’actuació a seguir.
Ens convé prendre consciència de la importància del compromís de totes i cadascuna de les persones enteses com a subjecte polític, en el sentit que l’acció individual també ofereix la possibilitat d’actuar de manera comunitària. Valorar-nos i, alhora, treure rèdit de nosaltres mateixos, individualment, serà del tot necessari en els mesos pròxims. Pensem que hi ha moltes persones disposades i capacitades per a fer feina en pro d’introduir el debat social en el procés i fugir de moments i actituds polítiques i mediàtiques que releguen a un segon nivell el paper del poble, quan, de fet, aquest ha estat el motor principal i el subjecte del procés.
Un país lliure, un país millor, convida a la participació per a assolir una realitat social molt desitjable d’estat independent si volem defugir vicis heretats de les actuals estructures de l’Estat i treballar per una nova llei electoral, uns sistemes de democràcia participativa, una transparència real, unes propostes de models de sistemes productius i financers diferents que afavoreixin una justícia social més general i equitativa o uns sistemes renovats d’administració pública. Es tracta d’una oportunitat que no hem de deixar escapar. Cal la col·laboració amb persones i associacions de referència social i pública i amb diversos elements de comunicació amb la intenció de generar un estat d’opinió culte i una massa crítica prou informada i preparada per a estendre el compromís cap al procés. Òbviament, l’ús de les tecnologies de la comunicació és fonamental, però no per això no és menys important que les persones compromeses facin arribar l’argumentari a persones del seu àmbit proper (laboral, familiar, social…). Les entitats associatives culturals conformen un element de trobada de referència per a assumir, juntament amb els altres col·lectius, aquest paper d’espai de reflexió, de formació i d’epicentre per a la divulgació i el debat constructiu. Entrar a debatre aquest paper social les situa en un punt de prou importància per a introduir la proposta en llurs properes assemblees generals.
