Salvem l’Artesà del Prat

Fa molts anys que al Prat tenim una espina clavada al bell mig del cor. El Centre Artesà, un edifici singular i el millor exemple d’Ateneu al Prat de Llobregat, roman tancat i en estat ruïnós. La indiferència premeditada de l’Ajuntament, que com a propietari hauria de vetllar pel bon estat de conservació del seu edifici, ens ha portat a una situació crítica. Des d’Amics del Prat hem engegat una exposició per a mantenir viva la flama d’aquest edifici, que tant ha representat per a diferents generacions de pratencs i pratenques. Aquesta exposició pretén ser un clam més per a la reivindicació d’un futur digne per al Centre Artesà del Prat de Llobregat.

L’Artesà és un edifici històric, patrimoni arquitectònic i cultural del Prat de Llobregat. Fou construït l’any 1919 en un període de sis mesos, seguint el projecte de l’arquitecte municipal Antoni Pascual i Carretero. L’edifici pertany al Modernisme i amb el seu aspecte de castell de totxo té una estètica èpica i de caire medieval.

El Centre Artesà no és un edifici qualsevol. Amb un teatre de set-centes seixanta-vuit localitats -tan sols cent menys que la sala gran del TNC, una cafeteria molt àmplia i un bon pati, representà un molt bon exemple d’ateneu al Prat de Llobregat. Lloc de trobada de moltes generacions, seria difícil descriure en paraules el que ha representat L’Artesà per a la ciutat i la seva gent. Quantes parelles s’hi han conegut? Quantes tardes amb el amics? Quants balls, concerts i representacions?

Ens acostem al centenari del Centre Artesà i sembla que les esperances de donar-hi un futur digne només fan que minvar. Ja fa més de vint-i-cinc anys que l’Ajuntament del Prat de Llobregat va llogar l’edifici del Centre Artesà amb el compromís d’efectuar-hi la inversió necessària per a dotar a l’edifici del manteniment adequat.

L’Ajuntament va faltar a la seva paraula i no va executar cap tipus d’inversió a l’edifici, ans el contrari, va decidir tancar-lo l’any 1988. A l’any 2003 l’Ajuntament passà a ser-ne el propietari i es van reobrir el bar i els espais exteriors, mentre que la sala de teatre, que presentava un estat de deteriorament preocupant que s’ha agreujat amb el pas del temps, roman encara tancada.

Avui dia ja són molts els que no han vist obert el teatre. Darrere la cortina d’abandonament, portes tapiades, runes i pols, L’Artesà encara s’aixeca imponent com un símbol i un manifest de la història local que molts no volem oblidar.