El sociòleg Salvador Cardús, explicant que l’actual cultura cívica política no ofereix respostes als delictes que vulneren la llei i ofenen la confiança en què es basa la nostra organització social, ha formulat a les planes de La Vanguardia algunes expressions que ens han temptat a reproduir: «La nostra cultura política té relativament bones respostes per al delicte, però s’embarbolla confusament davant el pecat de confiança social. El resultat és la pèrdua de credibilitat de les pròpies institucions i el perill d’una extensió de la desorganització i la deslleialtat a les normes socials.»
Planteja la qüestió a partir d’escàndols que han ocupat a bastament els mitjans de comunicació amb protagonistes tan destacats com un exdirector general de la Guàrdia Civil i un exministre que també presidí una autonomia, distingint entre el delicte i l’abús de confiança. De passada, inclou els abusos sexuals i la pederàstia, i planteja que en uns casos la societat i, en aquest darrer, la mateixa Església dóna mostres d’un gran desconcert i l’ordre social queda fondament danyat i no es restableix la confiança necessària perquè sigui acceptada l’absolució de la societat.
«Des del punt de vista social —conflueix el prestigiós analista social i professor universitari—, tampoc no hi ha cap altra possibilitat de sortir d’aquesta sensació de corrupció general que no sigui per mitjà d’un examen de consciència que vagi més allà del que s’ha descobert i, per tant, d’un acte de contrició que no es derivi només del temor a una condemna per delicte. El propòsit d’esmena, en el nostre cas, exigiria una actitud molt més ferma dins de les mateixes institucions i obligaria a una renovació de persones. I no hi hauria absolució —és a dir, la redempció del passat culpable— sense una confessió completa i l’acompliment de la penitència. El que fins ara hem vist, sigui en els casos Roldán, Millet, Luigi, Matas, Massiel, entre tantíssims altres, només són tractats com a delictes. Però, en tots els casos, el pecat social queda per redimir, i així es va reblanint l’organització social.»
