Ara fa uns dies vam pujar de nou a l’Empordà. A Fortià, el poble de la seva dona, on viu des de fa dècades, vam homenatjar el veterà Josep Rahola i d’Espona, que enguany ha pogut llegir la seva vida en paper, després de mesos d’elaboració de la seva biografia.
La idea va sorgir un estiu, fent un arròs a la seva finca de Fortianell, que des de meitat del XIX havia estat una granja-escola. Conversant amb el veterà enginyer, quedava constància que Rahola era memòria viva del catalanisme gironí i que calia recollir el seu testimoni familiar i polític.
Rahola i d’Espona no són uns cognoms que passin desapercebuts. Els Rahola, nissaga empordanesa de noms il·lustres i de records presents; són gironins de la Costa Brava, de tinta, paper i mar. Entre les seves diverses branques si troben vincles amb l’Acció Catalana dels anys trenta (com el seu pare Baldiri Rahola), ministres de la Lliga (Pere Rahola i Molinas), periodistes compromesos (Darius Rahola) i homes civilitzats que afusellen al 39 (Carles Rahola) o, com ell, dirigents del partit de Macià i Companys.
En aquesta ocasió volíem reconèixer els 97 anys d’estima pel país de Josep Rahola, que va ser senador republicà a les Corts espanyoles entre 1979 i 1986. Rahola, format a la Mútua Escolar Blanquerna d’Alexandre Galí i Pau Vila, i molt marcat per la República, la guerra, l’exili i el franquisme, continua sent avui un exemple de fidelitat al país.
Esperem, doncs, no malbaratar el somni, i dirigir-nos cap allà on ens marquen els anhels que compartim amb Rahola i d’Espona i el seu segle de país.
