Es va cloure l’Any Amades amb un acte institucional al Palau de la Generalitat. La Sala de les Columnes s’omplí d’un públic amatent i coneixedor de l’obra de Joan Amades, la memòria històrica de les nostres tradicions i costums, el gran “drapaire” de la cultura popular, com alguns aficionats a l’antropologia l’han volgut definir amb un cert menyspreu per una feina feta des de la passió d’un autodidacta que “ha estat, és i serà de gran valor per a la construcció de la nova Catalunya”, com subratllà en clourà l’acte Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident del Govern de la Generalitat, tot anunciant que els canvis d’importància estructural que experimenta el país amb la incorporació de les noves onades immigratòries “fan necessària una reinvenció de la cultura popular” que possibiliti la integració social, com ja va succeir amb l’altra immigració arribada del conjunt de la península. Segons el parer del vicepresident, “Catalunya no pot tendir al manteniment d’unes determinades essències tipificades i estàtiques, sinó a l’absorció i inclusió de nous elements dins d’un sistema obert i alhora sòlid i ben articulat”.
No hi ha dubte que el llegat d’Amades és el més gran inventari de la riquesa de la nostra cultura ancestral i a partir de la seva obra s’estructura una realitat cultural identitària inqüestionable. Manuel Delgado, antropòleg i professor de la Universitat de Barcelona, va dir que el que realment havia estudiat Joan Amades era “la cultura”, a la qual no s’haurien d’afegir adjectivacions de “popular” ni de cap altra mena. El conseller Joan Manuel Tresserras opinà que l’èxit de l’Any Amades havia eixamplat l’interès pel llegat i la personalitat d’Amades, com ho demostren els dos centenars llargs d’actes celebrats arreu del territori, organitzats per l’Associació Cultural Joan Amades amb la col·laboració del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional i el suport d’una societat civil que era molt present a l’acte de cloenda d’un procés a què s’han adherit mig miler de persones.
La trajectòria d’Amades, que certament va fer de la cultura obrera la seva universitat, que va emprendre una obra d’investigació de gran abast, que ha constituït la font de la què han begut molts altres estudiosos dels costums i del folklore popular, que ha promogut abastament l’interès dels mateixos antropòlegs, que ens ha deixat pàgines i pàgines recollides en un anar i venir pel territori mogut per una inqüestionable estimació a la pàtria i per un esperit d’Indiana Jones que a hores d’ara el fa envejable…, la trajectòria d’aquest gran home constitueix un servei impagable. Ell com ningú ha creat escola promovent tota una generació d’investigadors. Molts d’ells han aprofundit la seva obra, però sense ell, sense el seu Costumari i tants altres llibres de la seva extensa bibliografia, avui tindríem una certa frisança quan algun alt mandatari plantegés “la reinvenció de la cultura popular per a donar un paper actiu a la nova població catalana”. Segurament per això el vicepresident del Govern també qualificà justament l’obra d’Amades com a gegantina i també per això ens hem de preguntar què faríem sense el seu llegat i sense el seu exemple.
