No és una empresa concebuda per aconseguir el reconeixement de la UNESCO o qualsevol altre organisme internacional, o segur que almenys aquest no és el seu objectiu principal, sinó el projecte de tota una comunitat que vol canviar radicalment la seva relació amb l’entorn. Perquè malgrat que ningú pot assegurar el reconeixement de la candidatura Priorat-Montsant-Siurana com a Patrimoni Mundial de la Humanitat en la categoria ‘Paisatge Cultural’, tampoc es pot negar els beneficis que la simple temptativa ja ha suposat per la població implicada.
Liderada per l’associació Prioritat, la candidatura ha aconseguit un amplíssim reconeixement de l’àmbit institucional (Consell Comarcal del Prioritat, Diputació de Tarragona i Generalitat de Catalunya), acadèmic (Observatori del Paisatge de Catalunya i el Màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i el Patrimoni de la Universitat Autònoma de Barcelona) i, més important encara, dels veïns i entitats que hi viuen.
Desenes de persones es van reunir diumenge 10 a la cartoixa d’Escaladei per celebrar el desè aniversari de la seva gestació. Carme Barberà, Joan Reguant i Francesc Muñoz, mestra de Gratallops, coordinador del dossier de la candidatura i director de l’esmentat màster sobre paisatge i Patrimoni de la UAB respectivament, aprofitaren l’avinentesa per fer balanç dels objectius aconseguits durant aquesta dècada.
Entre totes les reflexions que foren importades, és important destacar-ne dues. En una època que tendeix a utilitzar l’escola com a eina per universalitzar coneixements vitals (educació viària, educació sexual, etcètera), Barberà reivindicà revertir aquesta tendència. Aconseguir treure els centres educatius de les seves instal·lacions perquè, més enllà d’obtenir moltes aptituds concretes poc útils per la vida infantil, els nens comprenguin els trets que defineixen la terra que trepitgen. Que coneguin els seus paisatges perquè així puguin estimar la seva gent.
Per altra banda, Muñoz alertà sobre les temptacions que els guanys fàcils poden causar. Evitar que el Priorat es converteixi en una terra de monocultiu, només sustentada en la producció i exportació del vi, serà la millor manera per evitar perdre la riquesa paisatgística i vital de la comarca. És important concebre el patrimoni com un element viu, digne de ser gestionat pel benefici col·lectiu de tota la comunitat, però sense renunciar al caràcter genuí del territori. L’enoturisme és una eina de dinamització potent sempre que no desvirtuï els valors del paisatge. El Manifest d’Escaladei, firmat recentment per les principals administracions públiques, vol anticipar-se a aquest perill.
En els pròxims mesos, Prioritat ultimarà la presentació del dossier de candidatura al Consejo del Patrimonio Histórico. Si aconsegueix el seu vistiplau, serà presentat a principis del 2018 al Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO. Seguint aquest calendari, caldria esperar a la Reunió de la Convenció del Patrimoni Mundial (mitjans 2019) per obtenir el reconeixement definitiu.
