Perquè la Festa Major de Barcelona se celebra en honor a la Mare de Déu de la Mercè? No era Santa Eulàlia la patrona original de la ciutat? En quin moment van usurpar-li l’honor de protagonitzar els principals festejos de la ciutat comtal? Per respondre aquestes preguntes hem de remuntar-nos fins a 1687. Catalunya estava infestada per les llagostes, que amenaçaven les collites de tot el Principat. Tant era el poder de la plaga que un cronista anònim de l’època escrivia: “no deixaron cosa verde ni grano… Las vi pasar Las vi pasar y pasar dias enteros y esto quando podia alcansar la vista como enxambres de abejas, de manera que parecia estar delante del sol una niebla, y las vi desta manera caminando quatro leguas y algunes vezes hacer sombra al sol.”
Barcelona no estava menys atemorida que la resta de poblacions catalanes. Tal com era habitual durant el segle XVII, el Consell de Cent es reuní per decidir quines rogatives calia emprendre per aturar la plaga. En aquest context, l’incendi del convent de la Mercè fou entès com un senyal per part dels consellers barcelonins. Si la Mare de Déu de la Mercè intercedia per ells alliberant-los de la plaga, la convertirien en patrona de la ciutat. I així succeí.
Gràcies a l’arrelament que l’ordre mercedària tenia a Catalunya, la nova veneració a la Mare de Déu de la Mercè aconseguí ser acceptada pels barcelonins. Ho demostra l’interval de 181 anys entre que el Consell de Cent aprovà aquesta decisió (1687) fins que fou ratificada per l’autoritat papal de Pius IX (1868). Una decisió no exempta de polèmica que causà l’apedragament dels partidaris de Santa Eulàlia contra les autoritats municipals. Fruit d’aquest malestar, es decidí que ambdues santes compartissin el patronatge de la ciutat comtal.
Coincidint amb l’Exposició Universal de Barcelona (1888), la Mare de Déu de la Mercè fou declarada també patrona de la diòcesi de Barcelona. Aquesta nominació reforçà la seva autoritat, però no aconseguí generar el suficient consens social. Durant el primer terç del segle XX, sovintejaren els enfrontaments entre els defensors de commemorar una festa religiosa centrada en la veneració de la patrona, i els partidaris d’alliberar els festejos d’aquest caràcter sagrat i introduir-hi elements folklòrics. La representació d’expressions de cultura popular catalana, prohibida completament durant els anys més foscos del nacionalcatolicisme, no fou possible fins als anys 60, ni plenament institucionalitzada fins a la restauració democràtica. Des de llavors, la llegenda explica que Santa Eulàlia plora cada 24 de setembre per així enterbolir, en forma de pluja, les festes de la seva rival.
Les Festes de la Mercè 2017
Només han passat quatre dècades, però les Festes de la Mercè semblarien actualment inconcebibles sense cultura popular. Així ho testimonia el reguitzell d’activitats folklòriques que ompliran el programa d’enguany. La festa començarà el 22 de setembre, amb la celebració del seguici inaugural i el toc d’inici (Palau de la Virreina, 19:00h), i s’allargarà fins Al 25, quan el Toc a plegar (Plaça Sant Jaume, 20:00h) posarà fi a les celebracions.
Entremig, una quarantena d’activitats pensades per a totes les aficions: sardanes, passejades de dracs i bèsties de foc, grallers, galejades de trabucaires, moixigangues, correfocs, tabalades, corals, castellers o cercaviles. Un gran ventall que inclou activitats innovadores, com ara la Xambanga dels Gegants o l’esperada Cavalcada, però també els moments més tradicionals i solemnes, encapçalats pel ball de l’Àliga i els gegants de la Ciutat davant les autoritats municipals. Com a suculent aperitiu, es podran conèixer tots aquests elements festius en la presentació del llibre “Seguici popular. Toc d’inici i altres elements singulars de les Festes de Ciutat (El Cep i La Nansa)”, escrit per Xavier Cordomí i il·lustrat per JuanolO, que tindrà lloc el dimecres 20 de setembre (19:30h) al Palau de la Virreina.
Més enllà del seguici festiu, la cultura popular també tindrà una forta presència en els barris barcelonins. És el cas de la Trobada de Puntaires, organitzada per sisè any consecutiu per l’Associació Catalana de Puntaires. Dissabte 23 de setembre (10:30h), centenars d’aficionades a la punta es trobaran al Passeig Sant Joan per compartir la seva afició. Segons destaca Rosa Maria Provencio, “es tracta d’una mostra oberta, gratuïta i no competitiva, que vol apropar al carrer l’art puntaire”. La presidenta de l’ACP, que agraeix la presència de la presidenta i la regidora del districte l’Eixample, anima tots els barcelonins a assistir-hi per així conèixer millor les diferents tècniques d’aquest art tan arrelat a casa nostra.
