Ara mateix, a partir del manifest sorgit del pacte Nacional pel Dret a Decidir, tots plegats hauríem d’intentar fer efectiva l’actitud expressada per l’historiador Pierre Vilar quan ens invitava a pensar històricament. Si som capaços de pensar històricament el present, també serem capaços d’actuar històricament, en un temps que tots sabem que ha començat a ser històric. En el dia a dia informatiu, l’actualitat política, el detallisme reiterat i repetitiu de cada gest, de cada paraula, que sobretot surten dels qui democràticament ens representen, alimenta molts debats que es repeteixen continuadament i que sovint obliden o tapen allò que és essencial, que no és l’anècdota d’un moment, ni la frase estirada amb pinces, ni els càlculs partidistes quan xoquen entre si. S’oblida massa sovint, amb interessos diversos, que una part importantíssima de la societat ha actuat històricament, amb tota claredat, amb una manifestada expressió de dignitat, de convicció i de valentia. És sobretot per això que som on som. No ho oblidem. I no oblidem que aquesta societat és fruit d’una gran capacitat d’actuació associativa, social i cultural, en la qual hem sabut conviure i treballar persones de procedències distintes i de pensament diferenciat, per moltes raons: una, perquè sabem que la democràcia és pluralisme i el pluralisme és riquesa i no camp de batalla interessat. Aquesta societat està convençuda que hi ha d’haver una altra manera d’organitzar-nos com a nació, sense les crosses d’un Estat, que amb tots els respectes, fa tristesa i basarda de veure. Aquesta societat vol i sap que és possible aconseguir-ho si saben, els polítics, si sabem, tots plegats, pensar i actuar històricament.
