Pepita Llunell, la compositora més veterana de sardanes, ha mort a l’edat de 89 anys, a Barcelona. La seva producció sardanista es va iniciar el 1981, però la seva obra completa inclou també peces simfòniques per a cobla, obres per a veu, quartets de corda, cançons catalanes i música orquestral.
Va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 2013 i era la vídua del també conegut compositor sardanista Fèlix Martínez i Comín. Ambdues figures van fer una important tasca de creació musical pel món de la sardana i la música per a cobla. A més a més, va ser cantant i actriu, i se la va poder veure a pel·lícules com La ciutat cremada, d’Antoni Ribas o La plaça del Diamant, de Francesc Betriu.
Amb unes 70 sardanes, va ser finalista i va aconseguir múltiples premis de composició, com el prestigiós Premi Joaquim Serra, el 1982 amb Aquell carrer de Sants, el 1983 amb El teu somriure, el 1984 amb Guinardonenca o el seu vessant popular el 1998 amb El pati dels Tarongers, així com el premi de Ceret de 1985 amb Bon dia amor; el Banc de Sabadell, el 1981 per Pel mateix camí; el Ràdio Miramar, el 1982 per Sant Cugat del Vallès o el Figueres el 1983, 1986, 1988 i 1990 per Jugàvem al jardí, Capvespre d’estiu, Aloma i El llac de les fades, respectivament, entre molts d’altres.
El Tanatori de Sant Gervasi ha acollit dissabte, 12 de desembre, a les 9:30 h, la cerimònia de comiat.
