L’artista va estar sempre vinculat a la seva ciutat natal, Reus, i va destacar en la construcció dels gegants japonesos i els negres, a més de ser l’artífex de la restauració dels gegants antics.
Ramon Ferran des de ben petit destacava per les figures que feia en fang. El seu pare era minaire i, a més, treballava en les premses de vi i oli, la seva mare feia feines puntuals per aportar diners a l’economia familiar. Lluitant contra tot determinisme social, de seguida el seu talent va cridar l’atenció, i va començar la seva formació als tallers dels escultors reusencs Pau Figueras i Modest Gené. L’any 1945 inicia les classes a l’Escola d’Art del Centre de Lectura de Reus, on els seus treballs en una exposició motiven que el director general de Bellas Artes, Luís Monreal Tejada, en una visita declarés la necessitat que aquell jove de menys de vint anys pogués ser ajudat econòmicament per estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, actual Facultat de Belles Arts de Barcelona. La poca ajuda de les autoritats de l’època no va fa possible que Ferran Pagès accedeixi. Malgrat tot, més tard aconsegueix les beques per a estudis de part de la Diputació de Tarragona l’any 1952 i, dos anys més tard, les de l’Ajuntament i de la Diputació de Barcelona. Compaginant els estudis amb una feina com a escultor en un taller de guixaires i amb la feina de picapedrer, cursa els estudis superiors, on descobrirà una gran passió pel gravat.
En els seus inicis, la carrera de Ferran Pagès bascularà entre els seus avenços dins l’escultura i la investigació en els gravats. És cert que la seva trajectòria va passar per diverses etapes, de la més primitivista a d’altres de més simbòliques, sense defugir d’obres més figuratives sobre obrers i treballadors que recullen el seu compromís social, però sempre el seu art va ser un model d’investigació i una resposta crítica a l’academicisme, cosa que es demostra en els diversos grups que va impulsar com ara el grup ARA de l’any 1960 (Artistes Reusencs Actuals).
Vinculació amb el folklore i l’associacionisme
Ferran Pagès va rebre l’encàrrec de la construcció dels gegants japonesos l’any 1956, compromís que va obligar-lo a renunciar a una beca per estudiar a Granada. La seva relació amb el seguici popular de la ciutat va continuar en la construcció dels segons gegants negres l’any 1989, ja que els primers, construïts per un taller de falles de València, el 1977, s’havien deteriorat; a banda que més enllà del valor estètic, no s’adequaven als estàndards del seguici popular. “En la construcció de les dues parelles de gegants Ramon Ferran va partir d’un estudi rigorós”, explica Salvador Palomar coordinador del centre de documentació de La Garrutxa, associació cultural dedicada a la recerca de la recerca popular”. L’any 1998 l’artista va construir els gegants petits anomenats Els fadrins, aptes per a ser portats per nens i adolescents i l’any 2004 va construir les rèpliques de les parelles de gegants antigues de Reus. “Va fer una obra d’artesania excel·lent, ja que va respectar tots els trets estètics dels gegants”, destaca Palomar.
Què hi trobava Ferran Pagès en els gegants que connectés en la seva obra? Segons Palomar, tot i que és difícil de determinar, hi podria trobar relacions simbòliques, ja que “els gegants són els nostres tòtems”, tot i que és un factor decisiu la “gran vinculació de l’artista amb el món associatiu de la ciutat. És important destacar que va ocupar el càrrec de regidor de cultura pel PSUC, a les primeres eleccions democràtiques a Reus, del 1979 al 1983. “La seva tasca va ser important per redefinir què significava ser un regidor de cultura”, afegeix Palomar. Aquesta dimensió de l’artista es troba en la seva tasca per obrir l’Escola Taller d’Art de Reus, de la Diputació de Tarragona, de la qual va ser el primer director l’any 1979.
Si bé es destaca la seva tasca en l’escultura i el gravat, Ferran Pagès va destacar també en la medallística, on també va donar proves de la seva vinculació amb el teixit social reusenc. “Algun dia es farà l’inventari però l’artista va col·laborar en medalles commemoratives de moltes entitats i escoles”, comenta Palomar que acaba l’entrevista telefònica recordant com l’artista, durant la construcció dels gegants japonesos els ciutadans de Reus, fruit de l’expectació, entraven al taller per seguir el progrés d’unes figures que van ser un esdeveniment social. És una mostra que en la figura de Ramon Ferran Pagès es van conciliar l’exigència artística més elevada amb la col·laboració amb el teixit social, nodrint-se mútuament una parcel·la de l’altra.
