S’equivoca qui redueixi l’esdeveniment del dia 29 de juny passat del Camp Nou a un mer espectacle, i critiqui si tal cantant o grup ho van fer prou bé i tal altre no. L’única cosa que potser seria qüestionable són les absències. Unes absències que podrien haver estat ocasionades per la direcció tècnica de l’acte —és el risc d’haver triat algú massa significat en la història de la nostra música i que podria haver condicionat la participació d’alguns artistes— o per compromisos professionals ineludibles en una època difícil com l’actual. Volem pensar que sigui així i que Els Pets, Raimon, Obrint Pas, Manel, Antònia Font o Els Amics de les Arts, posem per cas, secundaven la iniciativa d’Òmnium Cultural tot i no ser-hi. Una iniciativa en l’organització de la qual participà, és clar, l’Ens de l’Associacionisme Català.
No ens quedem tampoc, si us plau, en el protagonisme que des de la direcció de l’acte s’atorgà a Lluís Llach en la segona part del concert (de fet, un altre concert). Molta gent comenta que aquest protagonisme va ser excessiu per a un acte amb una voluntat col·lectiva, però la realitat és que L’estaca té un autor i fa trenta-dos anys, el 1981, Llach va ser l’artista capaç d’omplir el Camp Nou. En aquest sentit, l’aposta per un acte de doble perfil sembla prou enraonada.
La importància del concert és inapel·lable i ha estat una demostració de força tan gran que una determinada premsa espanyola, tan donada a la desinformació i a la tergiversació, ha emmudit. Ha fet com si res no hagués passat. Han deduït que les seves reaccions forassenyades després de la darrera manifestació de l’Onze de Setembre no van donar els resultats esperats, sinó que més aviat enfortiren el moviment. Van ser unes reaccions que van contrastar amb la informació objectiva transmesa per una bona part de la premsa estrangera. Aquesta vegada, callant, han aconseguit que el ressò internacional hagi estat minso. Però no han aconseguit aturar res i aquesta mostra de força del poble català, convocat per Òmnium, es desplegarà en una cadena humana el pròxim Onze de Setembre, en la nova convocatòria de l’ANC. En aquesta cadena humana, l’Ens torna a ser una de les entitats convocants, compromès com està amb el camí emprès. És un procés imparable i que reclama que tots junts, sense fissures, també hi siguem.
