El col·lectiu de l’associacionisme ha mantingut des de sempre una lluita cívica i pacífica pels valors culturals, les llibertats i la justícia social. Les associacions som hereves d’aquells que van considerar fa més de dos segles que l’accés del poble a la cultura era el camí cap a la creació d’una societat lliure i justa. En aquesta línea, les associacions van crear les societats ateneístiques interclassistes pel foment de la convivència, els ateneus instructius per afrontar l’alfabetització de les classes populars, les societats de socors mutus com a baluards per al progrés social, les caixes d’estalvi per defensar-se de la usura, les mutualitats per a la previsió social, les cooperatives per aconseguir profit col·lectiu de la creació de riquesa… Només cal analitzar el naixement de totes aquestes iniciatives per trobar a l’embrió alguna associació dedicada a contribuir a la creació d’un model avançat de societat. L’associacionisme popular va importar d’Europa el somni de la llibertat i del progrés social que s’acabà definint com la societat del benestar, malgrat una Espanya que ho rebutjava.
La gent del moviment associatiu també s’implicà en tots els projectes dirigits a la construcció d’una societat democràtica, fonamentada en un model respectuós amb la diversitat nacional i cultural de les comunitats que integren l’estat, esgotant totes les vies possibles per caminar tots junts cap a l’horitzó de la Unió Europea.
Els darrers anys hem vist decaure bona part dels somnis, precisament quan els pilars principals de la societat del benestar -la cultura i la instrucció pública i el sistema de sanitat i la seguretat social- s’universalitzaven. Encara som a temps de salvar-los d’una crisi econòmica que erosiona l’estabilitat de les classes populars, mentre les institucions s’entossudeixen en protegir el capitalisme especulatiu que ha generat la situació i s’obliden de donar suport al teixit social de l’economia productiva.
L’activitat associativa possibilita un observatori social privilegiat. Ara mateix una gran quantitat de voluntaris treballen en tasques d’emergència social, com han fet sempre. Fa molts anys que no es patia una situació tan complicada. Es fa evident que no podem seguir depenent dels recursos d’un estat que es mostra mesquí a l’hora d’oferir un retorn just a la gran contribució de Catalunya. La crisi econòmica ha visualitzat l’evidència que, sense l’espoli fiscal que pateix el conjunt de la societat catalana, la crisi seria una altra cosa a casa nostra. En gran mesura va ser això el que va treure una multitud al carrer el passat 11 de setembre i és això el que ens fa demanar al conjunt de forces polítiques democràtiques que tallin els lligams de dependència amb l’exterior, per reivindicar el dret a decidir, que és irrenunciable si volem que el poble català plantegi el seu futur en llibertat.
2
