Recentment, el Canal 33 de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió ha projectat un documental doblement interessant dedicat a l’escriptora Teresa Juvé amb especial atenció als seus llibres, als seus comentaris sobre el que ha viscut i sobre l’opinió de la vida tal com és i com l’administrem. I com era previsible també hi està present el que fou el seu company, Josep Pallach, pedagog i polític que destacà en l’esforç per impulsar el socialisme català.
El director d’aquest documental, Carles Canet, es proposà de realitzar un documental sobre la personalitat i l’obra de Teresa Juvé, però, en parlar amb ella dels seus llibres i de les vicissituds viscudes en el llarg exili a França, del 1939 fins al 1970, sorgeix la figura amb força la figura capdavantera de Josep Pallach. Es per aquesta raó que cal reconèixer que el documental, que es proposava de fer-nos conèixer la vida d’una escriptora, també ens resulta útil per apropar-nos a la del pedagog i polític que fou Josep Pallach.
La durada del documental és de 60 minuts i té com a fil conductor la conversa amb Teresa Juvé a la casa que ella i Pallach es construïren a Esclanyà, a tocar de Palafrugell, amb d’altres antics exiliats. Teresa explica quina és la seva vida, en la que ocupa un lloc important la seva dimensió d’escriptora. En una publicació que el 2004 dedicà el PEN català a Teresa Juvé es preguntava: “Per què escrius? Perquè hi trobes quelcom que fa que l’aire sigui l’aire, i la llum, la llum, i que dóna espessor al temps?”.
Teresa Juvé visqué amb els seus la retirada de 1939, de la que ha deixat el testimoni en el llibre “L’aiguamort a la ciutat” (2005), participà en la Resistència contra el nazisme a França, acabà la guerra amb el grau de capità i llicenciada en Filosofia i Literatura Comparada a Tolosa de Llenguadoc, s’incorporà a l’ensenyament, principalment, al Liceu experimental de Montgeron, com Josep Pallach. Retornada a Catalunya, treballà de professora de Llengua Occitana i de Traducció Literària a la Universitat Autònoma de Barcelona i es doctorà amb una obra sobre el poeta occità del segle XVII Peire Goudolint.
En els últims anys ha creat la figura de Jaume Plagumà, portantveu del rei al segle XVI, un personatge que dóna lloc a una sèrie de novel·les que ens descriuen Catalunya sota el regnat de Felip II. Juvé ha publicat cinc llibres d’aquesta sèrie, en la que segueix treballant.
El documental explica la seva vida de treball i de reflexió envoltada de la filla Antònia i els néts que periòdicament la visiten i dels amics, que sorprenem en conversa amb ella i participem dels comentaris que fan Jordi Pujol i Pasqual Maragall, inevitablement, sobre Josep Pallach, que és considerat com un dels polítics catalans més interessants del segle XX. Igualment, coneixem altres opinions de persones que valoren la trajectòria de Teresa i Josep, amics amb qui han compartit anys de neguits i esperances, escoltem Pere Baltà, Amadeu Cuito i Joaquim Nadal, entre d’altres.
La casa senzilla de Teresa Juvé i Josep Pallach al retornar de l’exili està enclavada al paisatge de l’Empordà, amb els inevitables pins, el mar a prop i la vida de Palafrugell al davant. El documental ens ensenya el marc en el que viu Teresa i en el que va viure els darrers anys Josep, resulta fàcil d’entendre el que ell deia: “Aquest és un país per viure-hi i per morir-hi”.
En tot moment, Teresa Juvé traspua serenitat i en els seus comentaris retrobem aquella passió per la defensa de la catalanitat i la voluntat de reformar les formes de vida per fer-les sempre més justes per a tothom, un tret que caracteritzava també la personalitat de Josep Pallach.
