A Catalunya hi ha una gran tradició d’associacions de tot tipus escampades per tota la geografia. Des de fa uns quants anys, les associacions promogudes per dones han proliferat. Actualment el Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC) té registrades 384 associacions (desembre 2012) i cada una d’elles té unes dues-centes sòcies pel cap baix. Hi ha pobles petits on un percentatge molt elevat dels habitants forma part de l’associació de dones, cosa que vol dir que gairebé totes les dones del poble estan associades.

Aquest moviment associatiu, jo diria que massiu, ha estat una gran cosa per ajudar les dones a sortir de casa i així poder compartir amb altres dones iguals, sentiments, coneixements, interessos, experiències, motivacions i savieses.

La majoria de les entitats de dones tenen una vessant lúdica i una vessant cultural. Les dues activitats normalment són conreades per una gran part de les membres i s’observa una gran vivor. Tenen espais de pintura, de cuina, el cosidor i una conferència de tema variat cada setmana. Sortides culturals per visitar museus o per anar al cinema o al teatre són activitats normals d’aquestes associacions que sovint pertanyen a un poble concret o bé a un barri d’una ciutat més gran, com a Barcelona (Horta, Font de la Guatlla, etcètera).

També hi ha d’altres associacions més especialitzades. Els temes solen voltar entorn, -en primer lloc i malauradament-, de la lluita contra la violència de gènere i tot el que comporta en relació a la llibertat, la salut, l’economia, els fills i filles menors, etcètera, que ofereixen assessories diverses segons els casos. Les associacions de dones immigrants atenen tot tipus de problemes.

En l’ordre de les idees, la filosofia, el gènere, les arts, la democràcia, la religió, la igualtat, la cultura en general, són temes que es poden estirar molt i que troben resposta en moltes entitats.

Tenim també les agrupacions per oficis, per exemple: periodistes, juristes, arquitectes, empresàries, pageses, llevadores, artistes i un llarg etcètera.
Molts Ajuntaments -i els Consells de Districte, en les ciutats grans- disposen també d’un departament dedicat a les dones, amb una activitat considerable, així com els partits polítics i els sindicats. En aquests organismes l’interès de l’òrgan que les acull de vegades preval sobre el de les mateixes dones cosa que col·loca sostres de vidre invisibles.

Un país amb associacions és un país viu, que progressa i que creix en tots els ordres. A Catalunya, amb un ampli ventall d’iniciatives, l’associacionisme és ben viu i podem dir que té al davant una llarga i esponerosa vida.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa