Fa uns dies, el canal 33 de la Televisió de Catalunya, va emetre un reportatge sobre l’Ateneu Barcelonès. Si no el vau poder veure, podeu trobar-lo en aquest enllaç.
No seré jo que vulgui treure mèrits a la trajectòria d’aquesta entitat. Tot el contrari, valoro la feina feta en els anys que porta treballant per la cultura i la llengua del nostre país. Ara bé, una cosa és reconèixer la qualitat de la feina feta i el servei a la nostra cultura, i una altra de molt diferent és intentar insinuar, com es fa en el reportatge, que l’Ateneu Barcelonès va ser el primer, i a vegades únic ateneu del país, i això simplement és fals.
Quan es creà l’Ateneu Barcelonès, a Catalunya ja estaven en plena activitat molts altres ateneus. Per dir-ne alguns: el Casino Unió Comercial de Vilafranca, el casino Menestral de Figueres, els Lluïsos de Gràcia, El Centre de Lectura de Reus, El Casino l’Amistat de Cadaqués, i el degà de tots, el Comú de Particulars de la Pobla de Segur, que aviat complirà 200 anys.
L’ateneisme a Catalunya neix de la necessitat de les classes socials més desfavorides d’associar-se per conquerir serveis que en aquell moment, mitjans del segle XIX, no els donava l’administració monàrquica absolutista, a qui la burgesia donava suport, a la que ja li convenia la ignorància de les classes populars. Per això la majoria d’ateneus, amb noms diversos com ateneus, casinos, centres, es preocupen sobretot per conquerir millores socials, gaudir del poc oci que tenien, i aprofitar els temps lliure per formar-se. No és estrany, doncs, que en els vells ateneus hi trobem tradicionalment un cafè on es feien tertúlies i es llegia i una sala gran a on es ballava, es feia teatre i altres manifestacions culturals, com el cant coral.
Per tant, l’Ateneu Barcelonès no va ser el primer ni va ser l’únic, això sí, va ser diferent, perquè de seguida va albergar una classe social culta, que no necessitava formació, que ha volgut sempre estar amb l’elit de la cultura del país. Els socis de l’Ateneu Barcelonès no tenien res a veure amb els de l’Ateneu Enciclopèdic, per citar un exemple, un ateneu que comptava l’any 36 amb més de 30.000 socis, d’aquí que la sort d’un i altre després de la guerra civil fos tan diferent.
Els ateneus catalans són un fenomen únic al mon, han estat escola quan no hi havia escoles, han estat seguretat social quan l’administració no es preocupava de la salut ni del benestar de la gent. Veieu per exemple la tasca feta per les societats de socors mutus, de l’Empordà. I ara els que han pogut sobreviure al franquisme i les crisis de la societat segueixen plens de vida i són els autèntics difusors i conservadors de la cultura popular del país. En ells hi podem trobar tota una munió d’activitats cultural i socials per a totes les edats: música, cant coral, teatre, esports, excursionisme, conferències. El Casino Menestral Figuerenc, per dir-ne un, abriga una escola de música amb més de 300 alumnes, una coral, una orquestra de cambra, alguns combos de jazz, secció d’escacs, grup de teatre, centre excursionista, grup de cultura, grup d’informàtica i grup de gent gran, amb més de 1.000 socis familiars. Aquesta és la força dels ateneus.
Els autors del magnífic reportatge del que estem parlant han perdut una ocasió excel·lent per, amb l’excusa de l’Ateneu Barcelonès, fer un reconeixement a tots els ateneistes que han treballat i treballen des del voluntarisme per difondre i conservar la cultura del país.
