El periodista cultural Jacinto Antón en la seva crònica a El país dedicada a la representació de la sarsuela L’aplec del remei de Josep Anselm Clavé al Teatre Nacional de Catalunya, comença dient: “Pocs teatres nacionals del món són capaços d’obrir la temporada amb el seu director transvestit a l’escenari al capdavant d’un espectacle que reivindica un revolucionari al seu torn camuflat d’impulsor d’una societat coral”. La referència al director transvestit es refereix a Xavier Albertí, que en el seu alter ego de Wanda Pitrowska, ha dirigit l’obra.
Antón l’encerta i en una sola frase exposa la peculiaritat i alhora la importància que el Teatre Nacional de Catalunya hagi estrenat la seva programació per a la nova temporada amb quatre representacions de la que es coneix com la primera sarsuela en català, escrita per Josep Anselm Clavé, fundador de les societats corals que proliferen a l’últim terç del segle XIX, origen del que anomenem com a moviment coral català.
Al darrere de la programació de l’obra es percep l’entusiasme d’Albertí, i una aposta clara per difondre la figura de Josep Anselm Clavé, de qui sovint s’ha oblidat el seu compromís social i els seus valors republicans federalistes d’esquerres. Així doncs, el muntatge ha posat un peu a cada banda: s’ha representat L’aplec del remei, en els seus números musicals, elidint les escenes de diàleg; i a través de monòlegs s’ha rendit un tribut merescut al Clavé músic i també al polític. A més, el muntatge ha ofert la interpretació de peces claus de l’obra claveriana com La Maquinista, la seva versió en català de La Marsellesa o Els xiquets de Valls. “No sabem com hauria estat si s’hagués representat en la seva totalitat L’aplec del remei, però cal aplaudir que la unió de la part més didàctica sobre Clavé a través dels monòlegs, amb la interpretació de les seves cançons més emblemàtiques, seguides de les escenes musicals de la sarsuela, han donat com a resultat un muntatge cohesionat, de gran interès per al públic”, exposa Martí Ferrer, coordinador de la Federació de Cors de Clavé.
Les representacions de L’aplec del remei han estat un fet molt reivindicable. És la demostració d’un teatre, el TNC, que defuig l’encotillament propi de les grans institucions (encotillament que sovint apareix quan els transatlàntics culturals perden eficàcia i il·lusió de projecte, cosa que està ben lluny que li passi al Teatre Nacional de Catalunya). Sobre aquesta empenta cal destacar la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, per col·laborar en la programació de l’obra.
I el més important: durant els quatre dies de representació s’ha ampliat la difusió d’una figura tan cabdal per entendre l’associacionisme cultural català com Josep Anselm Clavé. Una figura, en fi, per entendre la cultura catalana, per entendre’ns a nosaltres mateixos.
