La Núria Feliu i el seu poble de Sants

Quan parlem de l’entramat de les associacions al llarg i ample de la geografia catalana i dels altres espais associatius de cultura catalana, estem dient que l’agrupament social al voltant d’un fet de cultura del País i de les seves arrels populars és imprescindible, i no podem desconèixer que darrera de cada institució hi ha algunes persones clau, aquelles que del País n’han fet el seu objectiu vital. I l’aportació d’aquesta gent bolcada a la seva especificitat, fan que l’entramat cultural popular sigui sòlid i salvi totes les ensulsiades periòdiques que hem sofert al llarg dels temps. Un nom i una placa o un monument no supleixen la vida d’un poble o d’un barri de la ciutat, només recorden una aportació d’una determinada persona a la creació i persistència d’una vida col·lectiva. La geganta de cartró que representa la Núria Feliu serà una aportació més viva i més popular i dinàmica que un monòlit de pedra.

I en aquesta sòlida xarxa de vitalitat destaquen com a exemple el de la cantant Núria Feliu. Ella encarna part de la vida i la història de l’avui barri de Sants, la seva aportació popular ha estat molt important, amb la seva presència i empremta i amb la seva predilecció personal per Sants ha contribuït molt sovint al desvetllament de la consciència de poble, arrelada a Sants i per extensió a Catalunya sencera.

I ara la gent pot creure que la Núria només és una figura popular de fa poc, però transcendeix més enllà d’ella mateixa, almenys amb la geganta de cartró, que perdurarà. La geganta Núria Feliu serà un testimoni viu que passarà de generació en generació i això serà vida i història local, transcendirà per consolidar-se en l’ànima col·lectiva. Als futurs veïns els caldrà explicar als nens qui fou la Núria Feliu i quin fou el paper de la Cançó catalana en anys d’opressió política. Però aquests mites personals no es fan en quatre dies, en el cas de la Núria és un treball de mig segle de fidelitat profunda a Sants i al seu País, que és Catalunya. Les seves facultats de cantant ofertes al servei de la catalanitat.

I el qui pensi que la Núria és “només una tieta més del País” està molt equivocat, ja que la seva història és profunda, des del teatre amateur fins a ser la introductora de les músiques dels negres americans a la cançó catalana. Feliu va col·laborar a dignificar la cançó catalana quasi des dels seus orígens, va contribuir al costat de “Tete” Montoliu a la introducció d’un art universal com el jazz. I des d’aquells temps, en el marc de la música popular anomenada “nova cançó” i de la mà d’Edigsa, Núria Feliu va fer un treball impagable pel País.

Les associacions i les personalitats de barri o de ciutat gran, viuen d’aquesta gent excel·lent que perfeccionen la cultura, que troben en les associacions i de professionals lliurats a la seva professió, la vocació i consciencia que són agents de la catalanització en temps de turbulències polítiques i en la pau; són una gran esperança per a quan arribi la llibertat de totes les parcel·les del País i que mentre això no arriba han fet possible el desenvolupament d’una vida patriòtica, artística i associativa de primera magnitud.