La sobirania nacional de Catalunya i el dret a decidir han esdevingut un eix central en la política i en el dia a dia de la societat civil del Principat. Les consultes per la independència, la realitat de l’espoli fiscal i els seus efectes sobre l’estat del benestar -retallades i política d’austeritat- han situat la societat en un punt de no retorn en aquest debat. Però la independència és també una qüestió de debat a la Catalunya Nord. Fa un parell de setmanes es produïen algunes declaracions al respecte: El grup Catalunya Nord per la Independència, que ja forma part de l’Assemblea Nacional de Catalunya, penjava al seu web les reflexions sobre la independència que va fer la directora del desenvolupament territorial de l’Ajuntament de Perpinyà, Maria Costa, des dels micròfons de Ràdio Arrels. Per a Costa, “la independència és desitjable, possible, imprescindible”, ja que, al seu entendre, l’Estat espanyol no deixa cap altra sortida perquè “la trampa de les disset autonomies de les quals quinze serveixen de res té un límit de pressupost, és una qüestió quasi impossible de resoldre.”
Al seu entendre, la crisi és una oportunitat en tant que “mostra els límits de l’atenció d’una Nació sense Estat com Catalunya i d’un Estat sense nació com Espanya”. Costa afegeix que la independència de Catalunya seria beneficiosa per a l’aprenentatge del català a la Catalunya Nord, i també per a les empreses, i reconeix que “els catalans del nord potser no hem tingut consciència de ser catalans, quedem un ramat d’ovelles, a la gent que ve de fora no hem sabut donar el desig de catalanitat suficient perquè se reivindiquin catalans.”
També des dels micròfons de Ràdio Arrels, l’advocat i polític Miquel Mayol insisteix en la necessitat de parlar de la independència, en un moment en què “a la comunitat autònoma de Catalunya s’està desenvolupant un moviment d’opinió a favor de l’autodeterminació, moviment de vocació majoritària i que pot desembocar aviat en la proclamació de l’Estat català. Mayol reflexiona sobre les conseqüències d’un estat català per a la Catalunya Nord: “crec que serà una mena d’electroxoc per al Rosselló i per als altres Països Catalans. Afavorirà, a més o menys llarg termini, el desitjat “retrobament”, és a dir una Federació pancatalanista de Perellós fins a Guardamar i de Fraga fins a Maó. Haurem de plantejar la possibilitat de tenir la ciutadania catalana”. Segons aquest polític, el termini en què aquesta nova realitat nacional es faci realitat dependrà, “en part, de l’estratègia que seran capaços de seguir els moviments catalans de la perifèria”.
