La independència de Catalunya serà de peatge

Per ser independents, per obtenir la llibertat com a poble, l’haurem de pagar. Sempre ha estat així, la sobirania s’obté per la força militar o revolucionària, o sigui amb violència, o pagant. Nosaltres la volem fer amb rescat material i pacíficament i ja sabem que un procés així té uns costos molt grans. L’esclavitud es redimia, ja als temps de Ramon Llull, pagant. I modernament Alemanya va incorporar la part oriental amb un cost molt gran per part de l’Estat alemany occidental, i ja al 1945 va haver de redimir-se com a poble treballant durament. Finlàndia, a la fi de la guerra mundial (1945) va comprar la seva llibertat acceptant un tribut important a Rússia durant anys i després ha estat premiat el seu esforç amb la independència i un comerç pròsper, fins i tot amb l’Estat que l’havia oprimit. Catalunya haurà de fer el mateix si vol reeixir com a nou Estat d’Europa. I el que pensi que tot plegat consistirà en una desfilada ignora la lliçó d’història de tots els temps. Molt a la llarga els beneficis de tota mena seran importants, àdhuc els econòmics, però caldrà molt d’esforç per alliberar-se de l’extorsió espanyola.

El que passa és que un poble només pot ser independent si els seus components estan disposats a viure situacions difícils i amb determinació. El dret a l’autodeterminació no serà gratuït i qui pensi una altra cosa viu als llimbs. La fortalesa del poble es posarà ara a prova i si realment tenim fusta d’Estat vencerem totes les malvestats possibles, si no, sofrirem un esfondrament moral i material de llarga durada. Però la nostra generació treballa per aquest resultat des de fa molts anys, dècades, i ara té una altra oportunitat. Depenent de la seva perseverança i disposició de posposar diferències entre nosaltres, Catalunya pot ser lliure aviat, o per contra, si deixem escapar aquesta oportunitat, caldrà esperar més endavant una altra possibilitat, tal vegada remota.

Caldrà deixar de banda propostes per al dia després, com ja fa una gran massa de catalans, les reivindicacions particulars cal aparcar-les fins després d’obtenir la llibertat. Pretendre celebrar la independència abans d’obtenir-la o voler organitzar ara la vida social del demà és no treballar seriosament per l’autodeterminació del poble català. Posicionaments prematurs són un pes mort en el camí per constituir un nou Estat. I per tant qui meni la iniciativa col·lectiva haurà de treballar perquè aquest estimable grup de catalans que sembla que només pensen en els beneficis a repartir abans de tenir-los no entorpeixin la marxa vers la terra promesa. Abans de poder distribuir guanys cal obtenir-los, consolidar-los i caldrà haver assumit i haver pagat el cost que haurà generat el camí vers l’alliberament. Aquesta contribució farà tremolar a molts però serà inevitable, i aquí es veurà si la societat catalana és realment sòlida, més enllà de la simple assistència a una manifestació important, que fou indicativa i decisiva per emprendre un camí però que no pot defugir riscos ni penalitats que poden fer desdir alguns. No hi ha tarifa per la compra de la llibertat. El poble català en aquest moment històric ha de saber si a més de la il·lusió està disposat a assumir un rescat indeterminat.