Fa angúnia veure com les iniciatives se solapen les unes amb les altres, és tant urgent trobar la llibertat dels catalans que les idees per a aconseguir-la es barregen massa sovint. Segurament totes elles positives, però de vegades hi ha una aportació excessiva de propostes, que per força queden diluïdes i que poden entorpir el procés. Potser és convenient de limitar les campanyes, per benintencionades que siguin pot haver-n’hi de noves que restin impacte a moltes altres que ja estan en marxa. És molt difícil de controlar-se quan s’està convençut d’haver trobat el millor camí per arribar a l’emancipació nacional, però per assolir l’objectiu de tots convé que mirem de no anul·lar-nos mútuament. Si fos possible caldria disciplinar-se per evitar la dispersió d’energies i evitar nous camins no prou originals. Els somnis a mida no són els més adequats sempre, i més quan hi ha problemes essencials a resoldre. La impaciència i el perfeccionisme poden ser un entrebanc per arribar a la meta.
Hauríem de tenir un antídot per a aquesta proliferació tan extensa de moviments més o menys efectius i de bona fe, quan les idees brillants es poden convertir en una càrrega a causa de la dispersió i del malbaratament d’energies per arribar a l‘objectiu anhelat. Ja hi ha un ventall de propostes per oferir a la ciutadania per part de les institucions reconegudes, tant les organitzacions polítiques com, especialment, les associacions de tota mena, tan arrelades al territori d’una societat en lluita des de fa segles per la seva protecció i emancipació nacional. Les associacions regides per juntes directives bolcades al servei i la dedicació a diferents ideals són la millor eina per confluir totes elles a teixir una xarxa persistent i indestructible. L’experiència ho avala. Esforcem-nos a desvetllar les entitats populars i ajudem a solidificar-les, perquè elles, que apleguen l’essència mateixa del poble són l’assegurança de pervivència col·lectiva: il·lusionades, pacients i immunes a les persecucions múltiples que han rebut al llarg de la història, recent i remota, i malgrat això es mantenen en peu com a garants del futur. I les associacions sempre han evitat les defallences col·lectives i han mantingut amb vigor el teixit nacional. Amb elles hem salvat els pitjors moments de la vida del poble, han permès que els dirigents polítics i socials fessin la seva feina comptant amb una base social sòlida. El substrat associatiu ha permès la continuïtat com a catalans en els pitjors moments de persecució i han mantingut la força de recuperació que ha permès d’entrelligar visionaris, prudents, pacients, joves i vells en les situacions d’emergència que, lamentablement, han sovintejat. Algú algun dia veurà la llum si disposem de tota una xarxa d’agrupacions en exercici que han de ser mantingudes i ajudades per tots els mitjans, a fi d’entreteixir la base sobre la qual es pot assegurar la continuïtat del País. La impaciència, pot ser controlada pels que dia a dia ja viuen, dins les seves parcel·les, en llibertat i democràcia.
La feina callada sense estridències de les entitats dinamitza i renova dia a dia la base popular, i a la llarga, garanteix la recuperació de la dignitat i llibertat nacional. El mosaic d’entitats és bo perquè garanteix la pluralitat i ajuda a la convivència social, i cal que cadascuna d’elles aprofundeixi al màxim en les seves aspiracions i il·lusions particulars, enbenefici dels progressos col·lectius que hem d’assolir per arribar a la sortida del túnel en què ens ha abocat la Història.
Hem de saber ser prudents i alinear-nos amb els nostres representants públics, sabent però, que la cosa no demana grans proclames sinó un treball pacient i esperançat. Ara i des de fa molt temps l’èxit de la conscienciació nacional ha sorgit primordialment dels centres de cultura popular que garanteixen les possibilitats de reeixir, vagin com vagin les coses. La impaciència i alguns profetes poden malmetre o retardar l’èxit per arribar més amunt en el camí llarg i feixuc de la terra promesa.
5
