La memòria popular es diu que és allò que la gent recorda haver viscut o que ha escoltat explicar als pares o als avis, històries de temps passats. Tot això solament es recull al cervell de les persones, de vegades surt algun llibret escrit per gent senzilla, veïns amants d’allà on viuen, explicant els fets o històries desconegudes de qualsevol poble o barri de ciutat. Quan això passa, normalment no tenen cap ressò, ja que passen desapercebuts entre les novetats de les grans editorials i desperten poca atenció en el món cultivat de la literatura, però de vegades es pot donar el cas que algun llibre d’aquest tipus pot ser molt conegut si l’han escrit escriptors de renom. Malgrat això, tenen una importància cabdal, si es vol fer un reportatge ben documentat, un estudi o llibre d’un lloc determinat, sobretot si es tracta d’un petit poble o d’un barri de la perifèria de la ciutat.
Hi ha una gran quantitat de fets, esdeveniments, situacions, notícies o formes de vida que solament coneixen els veïns, i que no seran recollits per cap diari ni per cap llibre, atès que en llocs poc rellevants passen desapercebuts: en aquests llocs s’escriu poc, ja sigui per falta de gent preparada o perquè ningú no s’hi atreveix.
Recordo una tarda al saló d’actes de la planta baixa de l’Ateneu, amb l’autor i un escriptor consagrat, que en aquell cas era el desaparegut Josep Maria Huertas. Aquest darrer, a la seva presentació, va dir que s’havia llegit el llibre i que el trobava molt interessant, sobretot perquè havia descobert coses de la seva ciutat que desconeixia totalment, quan ell creia que la seva estimada Barcelona li amagava pocs secrets. Va continuar dient que quan ell feia una crònica sobre la ciutat, a més de consultar la documentació existent sobre el tema, sempre s’acostava al lloc en qüestió per a preguntar als veïns. També va dir que molts dels escrits fets per ell sobre la ciutat no els hauria pogut desenvolupar sense els coneixements de la memòria popular, que els veïns recordaven haver viscut o relatats pels seus predecessors.
Entre altres coses, ens va dir que a la nostra ciutat mateix hi ha barris (es referia a Barcelona) on, per la seva situació benestant o cultural, la història local està recollida en molts llibres. Però, al contrari, tenim barris que han desaparegut o han sofert una gran transformació i, pràcticament, no hi ha res escrit, com ara els barris barraquistes que les autoritats de la ciutat volien amagar i feien com si no existien. Es va donar el cas que els carrers d’alguns grups barraquistes no sortien a les guies municipals. Huertas va fer menció de barris que, per la necessitat i el progrés de la ciutat, les excavadores van arrasar com es va fer amb tot el que avui és el polígon industrial de la Zona Franca, on hi havia una gran extensió de terres de cultiu, amb una vuitantena de masies amb les seves famílies, o els quatre quilòmetres de platja que hi havia a Can Tunis, on hi havia vuit petites barriades de pescadors que vivien dels fruits de la mar, avui transformat en el moll de càrrega i descàrrega anomenat Prínceps d’Espanya.
Després de ressaltar la importància que la memòria popular té per a la història, ens va esperonar a escriure les nostres vivències, per tal que no romanguessin oblidades per a la Història.
