Dins del marc del cicle Interacció el dijous 3 de desembre s’ha celebrat el debat Pros i contres de la gestió comunitària de la cultura que ha reunit, a la sala Teatre del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), els politòlegs Oriol Barba i Anna Subirats, i al consultor en gestió cultural Pep Montes.
Després de les intervencions de Barba i Subirats, autors del llibre Gestió comunitària i transformació social. L’experiència de Barcelona, Montes ja ha reconegut que la seva posició no seria d’oposició a aquest model (“el meu punt de vista és positiu cap a un tipus de gestió que en molts casos és l’estadi màxim de certes polítiques d’animació sociocultural nascudes als anys 80”), sinó que plantejaria algunes preguntes per generar debat que, en general, han girat entorn de la relació entre administració i gestió comunitària. D’una banda i pel que fa a la gestió comunitària, s’ha interrogat si el fet que es doni sobretot en temps de crisi, indica que si l’administració “fes la feina que ha de fer, caldria la gestió comunitària?”; això podria generar la conseqüència no desitjada que els dos tipus de gestió tenen una “dinàmica d’enfrontament” que no sempre les beneficia.
De l’altra, i pel que fa als retrets vers l’administració, el gestor cultural i periodista ha lamentat que l’administració “prioritzi l’impacte qualitatiu, el rèdit partidista de l’actuació pública”. Per últim, ha exposat la crítica a la divisió sense matisos que l’administració fa entre empreses sense ànim de lucre i les que el tenen. “Dins les associacions sense ànim de lucre hi pot haver des d’un esbart fins a fundacions culturals sense ànim de lucre amb grans estructures i que mouen pressupostos similars a grans empreses, mentre que una petita empresa amb finalitats de servei a la cultura es posa al mateix sac que una empresa multinacional; possiblement la fundació té més a veure amb l’empresa multinacional, i la petita empresa amb l’esbart”, ha exemplificat Montes com les divisions actuals de la legislació no admeten matisos.
En aquest punt, el debat ha girat sobre el perill que les polítiques neoliberals en el seu objectiu de minvar la força dels estats, aquell punt on la desregularització de l’estat es dóna la mà amb l’anarquisme, pugui afavorir la completa desinversió en cultura, ja que la gestió comunitària se n’encarrega. “Cal entendre la gestió comunitària com un espai de canalització del conflicte humà, veient el conflicte com un aspecte positiu”, ha exposat Oriol Barba, més concreta ha estat Anna Subirats: “S’ha de vigilar que traspassar poder a la ciutadania s’utilitzi en contra dels interessos dels mateixos ciutadans, i cal que saltin les alarmes quan des de l’administració es diu quins projectes d’autogestió són bons i quins no, per exemple, a Sants, [l’exalcalde] Xavier Trias es passejava per Can Batlló [un espai veïnal autogestionat] i n’elogiava la gestió, mentre es desallotjava Can Vies”.
El debat ha acabat amb el reconeixement de la gestió comunitària com un espai de trobada entre les iniciatives ciutadanes i l’administració, abans que ser un espai de confrontació entre les dues parts.
La 34 edició del cicle d’Interacció, les jornades del qual s’han celebrat del 2 al 4 de desembre, continua activa a través de noves entrades de textos a la pàgina web, que podeu consultar fent clic aquí.
