L’historiador Josep M. Solé i Sabaté publicà a El Punt Avui (24.3.2013) l’article «La diana» sobre una qüestió difícil d’enfocar en un moment com l’actual: l’esbombament interessat de possibles casos de corrupció que, sovint, impliquen un atac a la nostra llengua i un entrebanc al procés de sobirania.
Comença observant que, «en els greus fets d’imputació de diputats catalans, de partits que donen suport al dret a decidir», cal «no fer el joc a aquells que són corruptes per sistema, amb sobres o regals, fons de rèptils o actuen com genocides vers la nostra llengua i cultura en accions de discriminació lingüística increïbles al segle XXI». Tot seguit, fa referència a la presidenta d’Unió Mallorquina M. Antònia Munar i subratlla que «els defensors de la més estricta actuació vers la corrupció del món illenc, de l’espai nacionalista i progressista de l’illa, sense voler van ser la joguina perfecta perquè el PP obtingués majoria absoluta», cosa que ha comportat que aquest partit «pogués avançar en el seu projecte cultural d’escapçar la llengua catalana» arraconant-la i minoritzant-la «a les escoles, administració, universitat, etc.».
Solé i Sabaté sosté que hem d’exigir «totes les responsabilitats que calguin als nostres», naturalment. Aquests casos, però, són poca cosa «al costat dels crims del GAL, de la X sempre negada per Felipe González i per ministres i càrrecs que estaven amb ell i ara són peixos grossos del PSOE al govern, partit o Congrés de Diputats». L’historiador condemna «absolutament qualsevol actuació impròpia», però no accepta que ens donin «lliçons de moralitat periodistes a sou» i que, de fet, són falsos els «violents personatges polítics» que «neguen el dret a decidir de tot un poble amb l’argúcia d’una legalitat feta a base de sabres i sota l’ombra dels tancs».
«Hem de construir un país nou, lluny, molt lluny», prossegueix Solé i Sabaté, «dels Bárcenas i Gürtel», dels sobres «no precisament buits», de «les delacions fetes amb gravacions del presumpte Camachogate», d’Urdangarín, de la Corina «amiga del rei i mils de despropòsits més». Cal sortir «de la seva diana» i no «fer de ximples companys de viatge en les seves acusacions, calúmnies i desprestigi general dels nostres polítics», perquè aquesta «és la tàctica de la Inquisició, un ADN espanyol de segles». L’historiador es demana: «Cui prodest?» I respon que «aquesta actuació» només beneficia «els qui volen que el procés de la sobirania de Catalunya vagi pel pedregar». No vol que siguem «incauts» i que, «amb tota la bona fe del món», critiquem les coses creient «que la política es fa amb guants, tovalló i estovalles de fil», perquè passarem a ser «instruments» dels qui ens mouen «com titelles al seu profit», és a dir «FAES, Fundació Pablo Iglesias i organismes on intel·lectuals, periodistes i publicistes espanyols defensen només els seus interessos».
Solé i Sabaté repassa noms de polítics catalans i espanyols que representen sociològicament el passat i conclou que «això s’ha acabat» i que «una generació nova irromp en un país que ja no és el dels de sempre», que diu prou i que «vol decidir el futur». «La nostra feina és diferenciar el gra de la palla» i no permetre que «facin diana als nostres, als qui creuen en la democràcia, ens facin més o menys gràcia». I acaba: «des de la catalanitat i la justícia hem de ser llestos i només apuntar a les urnes i els vots».
