El documental ‘Jaume Arnella, el joglar’, dirigit per Agustí Corominas retratarà el músic i la seva trajectòria, paral·lela a la seva vida, per mantenir viva la tradició dels romanços.
Jaume Arnella considera que el joglar canta romanços, que no són “altra cosa que una història cantada”. Per tant, ell és un joglar, potser l’últim. Arnella va iniciar a finals dels anys 60 la seva carrera en el corrent de música Folk, que el va portar a ser membre de diferents grups com Grup de Folk, Els Sapastres, Orquestrina Galana o a realitzar col·laboracions amb la Coral Sant Jordi, fruit de la qual van sorgir els àlbums Negro Spirituals 1 i 2, que van obrir un camp a tot un públic a qui el seu cos li demanava reunir-se i cantar. Cap a finals dels 80 és quan Arnella decideix buscar el poble, esperar-lo a la sortida de missa o trobar-lo al cafè de la plaça Major i convidar-lo a cantar per enregistrar tot un llegat de cançons folklòriques, representants de l’oralitat dels antics joglars, per resguardar-les de l’oblit. No només s’ha conformat en enregistrar i preservar aquest llegat, Arnella ha escrit, i ho fa encara actualment, nous romanços.
El músic baixa dels escenaris i ho fa reconvertit en joglar. Una evolució “gens impostada, congruent amb la seva visió de la música”, explica Agustí Corominas sobre l’admiració que li desperta el músic i que retratarà en el documental Jaume Arnella, el joglar, actualment en fase de pre-producció. Corominas no separa en dos la trajectòria d’Arnella, ja que en els seus inicis en el folk el músic ho fa amb les lletres de Joan Soler i Amigó, a qui se li deuen moltes adaptacions de cançons populars d’arreu del món, que van formar part dels cançoners al voltant dels quals es reunien grups de gent. És el temps dels reculls editats per El hogar del libro, amb peces emblemàtiques com la La Vall del riu vermell, recreació de Soler i Amigó d’una cançó que cantaven els cowboys, Red River Valley. “La seva il·lusió és fer cantar i cantar amb la gent, per aquest motiu quan els concerts van començar a adquirir grans dimensions, ell va decidir baixar per tocar amb la seva guitarra en petit comitè i fer una tasca de recerca musical”, matisa Corominas. Arnella és un artista que ha fugit del focus mediàtic, un lliurepensador.
El documental recorrerà alguns dels pobles on Arnella amb la casset com a aliada, va anar a la recerca d’aquest patrimoni oral: Beget, Cornudella, Sta. Eulàlia de Ronçana o la zona del camp de Tarragona, entre d’altres. “No ens volem apropar a la figura d’Arnella mitjançant el format habitual d’entrevistes a experts, sinó que incorporarem el mateix Arnella com a protagonista, el veurem fer un arròs o compartint berenars amb amics i coneguts. Fugirem de la idea d’un documental estàtic, volem un format més viu”, resumeix Corominas l’estructura del documental. El director afegeix que durant el procés de recerca previ del documental han trobat molts dels fills i néts de les persones que van ensenyar a Arnella les seves cançons populars.
Amb la col·laboració de l’Associació Cultural de Granollers, Corominas enllesteix els últims preparatius per començar el rodatge, i per acabar d’aconseguit el finançament ha impulsat una campanya de mecenatge virtual a Verkami, on els interessats poden fer una donació. Mentrestant, el director compta els dies per començar l’enregistrament. “Amb en Jaume som amics i amb la seva gran capacitat d’empatia, de ben segur que serà un rodatge molt lúdic”.
