El 13 d’octubre de 1909 va ser afusellat al Castell de Montjuïc el fundador de l’Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia. El seu projecte educatiu, racionalista, lliurepensador i científic, atacava les bases d’un estat autoritari, oligàrquic i dogmàtic, i era un combat obert contra la intolerància que reivindicava justícia social i llibertat. El compromís polític i social de Ferrer i Guàrdia el va convertir en un personatge incòmode. I per aquest ànim de revenja, el poder polític espanyol de principis del segle XX va utilitzar el pedagog català com a cap de turc dels fets de la Setmana Tràgica del juliol de 1909, i el va condemnar a mort acusat de ser l’instigador d’aquesta revolta, en un judici sense garanties del Tribunal Militar.
El seu assassinat va provocar protestes arreu d’Europa, i a Brussel·les se li va erigir un monument l’any 1911, en què se li ret homenatge com a màrtir de la llibertat de pensament. Al peu del monument es llegeix “L’ensenyament racionalista pot i ha de discutir-ho tot, situant prèviament els nens sobre la via ampla i directa de la investigació personal”. Ferrer i Guàrdia va impulsar un sistema escolar inspirat en els valors de la llibertat dels infants, de l’aprofitament de totes les seves capacitats i del desvetllament d’una consciència crítica, cívica i compromesa.
Per recordar la seva figura, la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia convoca cada 13 d’octubre un homenatge al monument erigit al pedagog a la muntanya de Montjuïc, rèplica del que hi ha a Brussel·les. Enguany a l’acte hi van ser representades una trentena d’entitats i una cinquantena de persones a títol individual. De l’àmbit sindical hi havia CCOO, CGT i USTEC-STES; de l’àmbit educatiu, l’Associació de Mestres Rosa Sensat; del món associatiu juvenil Esplais Catalans, Acció Escolta Catalunya, Escola Lliure el Sol, Moviment Laic i Progressista; de l’àmbit europeista hi van ser Joventut Europea Federalista i Europa Laica. Pel que fa a l’àmbit cultural, van assistir a l’homenatge l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, XarxAteneu, Fundació Salvador Seguí, Fundació Artur Martorell, Fundació Marta Mata i la Coronela, mentre que com a representants de la francmaçoneria hi havia la Gran Lògia Simbòlica, Gran Orient de Catalunya i la Lògia Minerva-Lleialtat. També hi va ser present l’alcalde d’Alella, vila natal de Francesc Ferrer i Guàrdia, Andreu Francisco.
A l’ofrena de commemoració del 105è aniversari de l’afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia, el president de la Fundació, Joan-Francesc Pont, va reivindicar la figura d’una persona que és internacionalment reconeguda per la seva tasca educativa, com a fundador de l’Escola Moderna, però també pel seu compromís polític i social amb Catalunya.
