Un home de somriure perenne i mirada bondadosa que no amagava un caràcter determinat i segur que es feia notar de seguida que emetia alguna observació, que sempre era curosa encara que denotés dissentiment. Irònicen la mirada i en les paraules,podia ser fins i tot corrosiu i destructor però sabia aturar-se, agut i intel·ligent, al moment oportú.
En el comiat celebrat a la basílica de santa Maria del Pi, el dia 10 de febrer de 2014, es va destacar el seu pas pel Centre d’Estudis Pastorals i la seva influència en uns temps en els que encara es vivia l’esperança despertada pel Vaticà II. La seva darrera dedicació va estar dirigida a la revista El Pregó, iniciada el 1994, sota la direcció de casimir Martí, a la que va dedicar molts esforços i des de la que va vetllar per la puresa en les idees i en el llenguatge. Va treballar-hi fins als darrers exemplars del 2013, encarregant o triant articles, escrivint els signes del temps, repassant aportacions i continguts.
Paral·lelament, juntament amb el director de la revista, s’ha anat creant una nova redacció que hi treballa des de ja fa alguns mesos de manera que n’assegura la continuïtat.
En Totosaus va estimar profundament l’Església de Jesucrist i tota la seva energia la va encaminar a fer-la millor. Ell era un home de gran cultura i sempre va treballar perquè la gent creient no ho fes a ulls clucs sinó coneixent les realitats i amb una ment informada i crítica, cosa que el feia incòmode a algun jerarca.
Vilafranquí de soca-rel, estimava intensament Catalunya. Amb Mn. Jesús Huguet, que va morir fa un any a causa d’accident, compartien una amistat profunda i El Pregó va ser un altaveu per als dos, on van abocar interessos i neguits.
