El 21 de desembre «El Punt Avui» recollí el reportatge de Raül Garcia i Aranzueque «“Fum, fum, fum” laic» que tractava de la tradició del concert de Nadal que cada mes de desembre moltes escoles organitzen, «malgrat el gran augment de l’alumnat immigrat, en especial als centres públics, i la creixent secularització de la societat». L’autor cita Toni Gàlvez i Carcellé, del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC), que diu que «el Nadal se celebra a tot arreu» i que «la major part de les corals tenen cançons de Nadal en el seu repertori, que combinen amb altres cançons i estils importats per la globalització». Tot i que, per exemple, l’Ajuntament de Barcelona «en un rampell de correcció política que no ha progressat» hagi preferit el nom de festes d’hivern en lloc del de festes de Nadal, les escoles han mantingut les nadales.
Raül Garcia es fa ressò de l’opinió de José Pedro Fernández, director de l’escola Mestre Enric Gibert i Camins de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona: «Nosaltres, tot i ser una escola laica i sense pretensions religioses, ja fa anys que fem un concert de Nadal a la parròquia de Sant Pacià en què combinem cançons de Nadal i d’altres.» A banda de la queixa puntual d’un parell de pares que no entenien «què hi feien els nens cantant a sota d’un crucifix», Fernández prossegueix explicant que els nens d’altres religions, com els musulmans, també canten, «fins i tot un que tenia un pare que era imam».
Raül Garcia també recull les paraules d’Assumpta Capellades, directora d’El Sagrer, del barri de la Sagrera, a Barcelona, on les lletres religioses de les cançons de Nadal no són cap problema, «malgrat el zel laic d’aquest centre». Encara que el concert de Nadal estigui dedicat cada any a un tema diferent, «com ara la natura», al final «tothom canta a l’uníson el Fum, fum, fum i Que tinguis un bon Nadal». Garcia cita la directora: «Defensem la laïcitat, però no podem oblidar que venim de la cultura cristiana.» Sembla que els únics problemes per qüestions de religió que han tingut han estat amb dos testimonis de Jehovà, «que no participen en cap celebració». En aquesta escola fins i tot fan un pessebre vivent en què els alumnes «van vestits amb la roba de la Palestina de l’època».
L’autor del reportatge torna a citar Toni Gàlvez, del SCIC, que és de l’opinió que «el Nadal està ben afermat», tot i que altres festivitats com les Caramelles es vagin abandonant, cosa que implica que no podem deixar de «difondre el patrimoni de casa nostra».
Finalment Raül Garcia subratlla el paper de les escoles durant més de tres dècades de democràcia en la recuperació del folklore musical català, cosa que ha fet que avui en dia «tots els nens de totes les procedències» coneguin «el “Fum, fum, fum”, el “Sol solet” i “El gegant del pi”». Expressa, però, la preocupació de Joan Casals, professor emèrit de didàctica de la música de la Universitat Autònoma de Barcelona, per la desaparició de l’especialitat de música d’educació infantil i primària en el nou grau de magisteri, on els futurs mestres han rebut fins ara «una base musical amb la nostra cultura incorporant-hi cançons d’altres tradicions», que han transmès posteriorment a l’escola. El desig de Casals és que, «com a mínim, la cançó no quedi arraconada».
