A l’Ateneu Barcelonès, cada mes, puntualment, el tercer dilluns es reuneix el Fòrum de Debat Social que s’inicià el febrer del 2009 i que amb la sessió del 21 de juny ha tancat aquest curs. Aquesta iniciativa que té lloc en un Ateneu —com tantes i tantes activitats a Catalunya— està organitzada per una entitat sense afany de lucre, de nom Impuls a l’Acció Social, que aplega un Equip Promotor que es proposaren i es proposen l’anàlisi i el debat de les qüestions que afecten la política social en general i l’Estat del Benestar en concret.
Per a tancar aquest curs, el Fòrum de Debat Social presentà com a ponent Francesc Cabana, advocat conegut àmpliament per l’opinió pública per les seves conferències i articles com a economista i pels seus nombrosos llibres sobre la història econòmica de Catalunya des del segle XVIII a l’actual, quan som en la primera dècada del segle XXI.
Efectivament, Francesc Cabana és, segurament, avui un dels historiadors i analistes de la nostra economia més reconeguts. Entre els seus llibres, cal subratllar La banca a Catalunya (1965), Fàbriques i empresaris (quatre volums publicats entre el 1992 i el 1994), Caixes i bancs de Catalunya (quatre volums publicats entre el 1996 i el 2000), 37 anys de franquisme a Catalunya. Una visió econòmica (2000), 25 anys de llibertat, autonomia i centralisme (2002), La cultura de la cobdícia (2009) i La Catalunya emprenedora en imatges (quatre volums publicats el 2010). El 1998 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Actualment és el vicepresident segon de l’Ateneu Barcelonès.
El Fòrum de Debat Social demanà a Francesc Cabana analitzar La crisi econòmica: característiques i previsions, cosa que féu amb un estil clar. Cabana subdividí el tema en tres capítols: la crisi immobiliària, la crisi financera i la crisi de país i d’Estat.
Aquesta crisi, digué, començà als Estats Units amb els excessos i la imprevisió d’hipoteques realitzades sense garanties, fetes amb l’afany del guany immediat. Com és prou conegut, es crearen grans paquets d’aquestes hipoteques sense garanties, que foren introduïdes als mercats internacionals i contaminaren moltes altres economies. Aquesta frivolitat en el camp financer es féu patent en descobrir-se que hi havia qui s’havia atrevit a prometre grans interessos sense cap més previsió que l’anar tapant forats amb les noves adquisicions de capitals. Es construïa així una piràmide que només responia a la simple especulació. En produir-se la crisi, els especuladors no pogueren fer front a les seves promeses i esclataren les fallides de bancs als Estats Units, que ressonaren en molts altres països. Finalment, aquesta inestabilitat creà una crisi generalitzada que, en el cas de l’Estat espanyol, es fonamentava en un creixement desaforat del sector de la construcció que, quan es veié afectat per la crisi general, aturà l’aparent ‘febre d’or’ que durant uns anys s’havia viscut.
A Catalunya, continuà Cabana, totes les crisis han tingut impacte, però el país manté una estructura industrial que ha estat capaç de posar-se al dia revisant en profunditat el que calia produir, internacionalitzant-se i actualitzant els processos de producció. En el camp de la construcció segueix l’aturada que lentament anirà remuntant i, d’altra banda, el sector dels serveis i la gran indústria del turisme segueix amb dinamisme l’evolució del mercat. En definitiva, a Catalunya la societat entén que som en un període on cal extremar l’esforç de creativitat i de dedicació al treball.
Catalunya, país de gran experiència en l’anàlisi dels problemes i de les respostes que cal donar als desafiaments de cada època, té capacitat per a seguir endavant, malgrat les turbulències d’una gran crisi com la que sacseja el món.
Com sempre, el Fòrum de Debat Social es completà amb un llarg espai de diàleg entre els assistents, que es mostraren desitjosos de participar-hi. Fou un diàleg intens, divers i, creiem, útil.
Joaquim Ferrer
