El conferenciant va dir que els catalans, si volíem obtenir el reconeixement com a nació independent, o l’Estat propi, dins el nou paradigma diplomàtic internacional, hauríem de cercar allò que tenim en comú amb els Estats Units d’Amèrica.
Bill Clinton, expresident dels EUA, l’any 2001, va parlar de Catalunya i va dir el següent: ” The future will be Catalan or Taliban”. (1)
Valentí Almirall, en temps de la Renaixença catalana, en el llibre “Lo Catalanisme”, ja va deixar constància dels paral·lelismes polítics i ideològics que es donen entre els EUA i Catalunya.
Mentre escoltava el conferenciant, tenia present tota l’estona allò que tenim en comú i més profund els catalans i els americans i que està en el mateix significat dels quatre pals de la bandera catalana.
Aquest significat, em suggereix la relació de la política exterior dels EUA amb la política exterior de Catalunya en temps del rei Jaume I. Hi veig actuacions semblants de la política exterior actual dels EUA respecte d’Israel i la política catalana en temps del rei català Jaume I respecte de la reconquesta del Regne de Jerusalem. La recuperació del Sant Sepulcre de Jerusalem era un dels objectius de la política exterior del Regne de Catalunya i Aragó i sobretot del Casal de Barcelona. També ho va ser de Ramon Llull, el místic català de Mallorca, considerat pare de la llengua catalana medieval i actual, que va promoure una croada per recuperar Jerusalem per a la cristiandat. Darrera d’aquesta política exterior americana i catalana hi trobem els mateixos objectius, ideals i simbolisme.
En el simbolisme dels quatre pals (i de les quatre columnes jòniques) que els catalans hem adoptat com a símbol nacional, hi trobem un simbolisme relacionat amb uns ideals molt antics; uns ideals, compartits amb d’altres nacions i que ens porten a Grècia i més enllà, a Egipte.
Per entendre la seva plasmació en l’arquitectura només cal mirar les quatre columnes jòniques de la porta d’entrada a la Casa Blanca a Washington, residència del president dels EUA, i les quatre columnes jòniques que va dissenyar Josep Puig i Cadafalch per a la muntanya de Montjuïc de Barcelona. També es poden veure a la façana de l’Ajuntament de Barcelona, la capital de Catalunya.
En el significat del seu simbolisme es troba el denominador comú entre els EUA i Catalunya, relacionat amb el cristianisme hel·lenista. En parlo en el meu llibre Les quatre columnes catalanes, editat l’any 2004 i en anteriors articles publicats a diverses revistes des d’abans de l’any 2000.
Es diu que aquestes quatre columnes, construïdes l’any 1919 i derruïdes l’any 1928, van ser enderrocades per espanyolistes pel fet de ser un símbol català. No obstant, no es diu, i s’ha volgut silenciar, que també van ser enderrocades perquè eren un símbol més antic, i que també tenen com a propi els americans i altres cultures i nacions.
Els generals espanyolistes Primo de Rivera -que va fer enderrocar aquestes columnes de Barcelona- i Franco -que va seguir una línia cultural i política anticatalana que fa segles que impera i s’imposa sobre Catalunya amb un marc legal descatalanitzador que hi va en contra- no només van voler anorrear la cultura de llengua catalana i el seu nacionalisme vernaclista o original sinó també els ideals universals que els quatre pals representen i la concepció cultural que comporten.
Aquest simbolisme que representen també el trobem entre els maçons. Els maçons, com el català Valentí Almirall, volien la independència de Catalunya respecte d’Espanya, igual que en el seu temps, maçons com George Washington volien la independència dels EUA respecte de la Gran Bretanya.
Així doncs, la ciutat de Washington ─capital dels EUA─ i la ciutat Barcelona ─capital de Catalunya─, comparteixen en l’arquitectura un ideals comuns.
Penso que els EUA podrien afavorir la independència de Catalunya; però, d’una Catalunya fidel a sí mateixa i sobre el reconeixement de l’esperit universal que es manifesta en català.
“Els catalans -va dir el conferenciant- si volem obtenir el reconeixement com a nació independent dins el nou paradigma diplomàtic internacional, hem de cercar allò que tenim en comú amb els EUA”. I també amb altres nacions.
Una de les coses que tenim en comú, els Estats Units d’Amèrica i CATALUNYA és el significat hermètic i espiritual dels quatre pals vermells sobre fons daurat o groc de la bandera de Catalunya i de l’escut del Casal de Barcelona, que està representat arquitectònicament en les quatre columnes jòniques de la muntanya de Montjuïc Barcelona i amb les quatre columnes jòniques de la Casa Blanca de Washington.
[1] Catalan or Taliban
A finals d’octubre de 2001, l’expresident dels Estats Units Bill Clinton, convidat per un grup d’empreses multinacionals, va pronunciar a Barcelona una conferència sobre globalització i canvi social. Clinton va sorprendre l’audiència congregada amb un vaticini extremadament elogiós per als seus amfitrions. “The future -va dir- will be Catalan or Taliban”. La inflexió en el discurs, la pausa solemne, l’esbós d’un somriure còmplice, van emmarcar una afirmació que no havia estat pensada per passar desapercebuda. “In a Catalan world -va explicar- we would celebrate the differences, because they are a manifestation of the common Humanity. In a Taliban world, the differences are the only thing that matters”.
L’afirmació de Clinton prenia el cas català com a metàfora per a la imaginació d’un futur de tolerància i cohabitació harmoniosa de la diversitat identitària enfront de la imatge d’un món talibà, intolerant i fanàtic. El fet que la identitat catalana caigués al plat bo de la balança convertia la referència en un afalac de dimensions globals.
