Acabo d’escoltar per Catalunya Ràdio el periodista i escriptor Francesc Canosa parlar dels ateneus de Catalunya. Com ell bé apunta, els ateneus vénen de lluny, són actuals i alhora una peça important per al futur del nostre país: segueixen essent peça clau en la Catalunya d’avui i una bona i segura aposta de futur.
La gran majoria d’aquestes associacions va néixer a mitjans del segle XIX i va ser a començaments del XX quan van tenir el seu màxim esplendor. Tot això ho sap la majoria de la gent, no és dir res de nou i no cal entretenir-s’hi gaire, doncs.
Però el que sovint oblida la gent, o el que no vol recordar, és que els ateneus actuals no hi són tots. Molts són els que han quedat pel camí, altres no són el que eren, podem dir que han canviat de forma substancial.
La raó de tot això cal buscar-la fonamentalment l’any 1939, es a dir amb l’arribada de les tropes espanyoles franquistes a Catalunya i amb tot el que això va comportar. Totes aquelles associacions d’ideologia catalanista o progressista van ser anihilades de manera sistemàtica, foren clausurades i els fou confiscat el seu patrimoni, tant documental com monumental.
Algunes van desaparèixer i no en sabem res, altres van renéixer més tard però mai amb la força que havien tingut anteriorment. I unes quantes van ser reconvertides en associacions addictes al règim, les seves juntes foren ocupades per persones amigues dels nous governants o que s’hi mostraven totalment submises.
Amb l’arribada d’aquesta espècie de democràcia que vivim, moltes van renéixer. Són les entitats de les que parla el senyor Canosa. Però, i el patrimoni perdut? I les que van desaparèixer? On és tot aquest patrimoni? Què se’n va fer? Va ser totalment destruït?
Són moltes preguntes i comencem a voler respostes. L’associacionisme, va ser, és i serà un dels pilars de la societat civil. I no volem que una part tant important de la història d’aquest moviment es perdi per sempre o quedi plena de pols en un racó d’un museu de Salamanca.
Necessitem recuperar tota aquesta documentació, que és part essencial de la nostra història i no podem ni volem renunciar-hi. Volem que els edificis que es van confiscar il·legalment siguin retornats als seus propietaris. Sabem que la taca no és fàcil, que la voluntat de l’estat espanyol i de les institucions implicades és nul·la, però creiem que no podem esperar més. La gent que coneix aquesta història de primera mà perquè va viure-la és cada vegada més gran, d’aquells testimonis privilegiats, en queden pocs, no ens podem permetre el luxe de quedar-nos sense referents i perdre tot aquest capital.
A les portes d’un possible nou estat català independent, no volem permetre que l’estat espanyol es quedi tot aquest capital impunement i no respongui d’aquestes violacions del drets de les persones i les associacions.
Des de Xarxateneus (Federació d’Ateneus Laics i Progressistes) volem que no ens oblidin i que tothom pugui tenir accés a allò que és seu i li correspon de recuperar. Per això volem demanar a totes aquelles associacions que tenen sospites que els seu patrimoni va ser segrestat, que saben on es troba o què s’ha fet de la seva seu. També demanem a aquelles persones que coneixen alguna associació que va desaparèixer sota el franquisme i ens en poden donar alguna referència –perquè en formaven part, bé directament o bé perquè hi tenien algun familiar– que es posin en contacte amb nosaltres.
No podem prometre res, però si que farem el sigui per tornar aquest tros d’història als seus legítims propietaris. I no oblideu mai que junts serem més forts.
