Les jornades Interacció, com a espai de trobada entre gestors i creadors culturals, el matí del 3 de desembre han reunit Berta Sureda, comissionada de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i Jordi Sellas, Director General de Creació i Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya. Els dos han exposat dues maneres d’entendre les polítiques culturals, que si ben són diferents entre si, caldria preguntar-se si s’han esforçat a sobreactuar uns rols antagònics que probablement no han beneficiat a cap dels dos, sobretot cap al tram final del debat, amb els efectes secundaris d’afegir excessiva complexitat als processos de participació, cas de Sureda, o la de donar una certa sensació que l’administració tot ho pot superar amb diners, cas de Sellas.
Amb tot, el debat, amb el títol Polítiques culturals per a un canvi d’època, ha permès ubicar els eixos principals de les polítiques de la Generalitat i l’Ajuntament en la gestió de la cultura. En la seva intervenció, Sellas, després de resumir els àmbits de l’Institut Català de les Empreses Culturals, ha exposat la política de convenis entre els agents culturals, els quals més enllà de la recerca puntual per a una subvenció, permetrien dotar d’estabilitat les empreses i iniciatives culturals en proposar convenis de tres anys. “L’estabilitat redundarà en la qualitat i en què l’àmbit cultural no dependrà del context polític”, ha definit Sellas.
Per la seva banda, Sureda ha lamentat “la desconnexió ciutadana” vers els equipaments culturals i ha expressat que des de l’Ajuntament es treballarà per involucrar el ciutadà en el disseny de les polítiques culturals, cosa que es concretarà en la creació de comissions temàtiques que permetin la participació, així com una incentivació de l’ICUB (l’Institut de Cultura de Barcelona) com a motor per tal que “els altres facin la seva cultura”, i no només la que impulsi l’Ajuntament; “això no vol dir que es deixarà de produir el Grec o la Mercè”, ha matisat Sureda.
La centralitat o no de l’administració
Les dues posicions remeten a dues maneres d’entendre el paper de l’administració. “D’una banda, hi ha un paradigma tradicional amb un paper central de l’administració pública, una visió del model socialdemòcrata, i de l’altra un trencament d’aquest model”, ha resumit el moderador Xavier Fina, posant èmfasi en una falta de concreció d’aquest segon model, aquell exposat per Sureda, que ha defensat que el treball que proposen està arrencant i difícilment donarà grans titulars; és una roda que comença a girar i que en un primer moment serà difícil veure resultats ràpids.
En aquest últim terç del debat, Sella ha defensat el paper central de l’administració, explicant que a la majoria de països és el que funciona, ja que l’Estat posa diners, fins i tot si sembla que no en posa, com podria ser el model americà, el que fa és fer exempcions tributàries, cosa que és una altra manera de posar diners.
Un cop marcades les dues posicions, Sella i Sureda han reconegut la necessitat que, paral·lelament a les maneres com l’administració pugui impulsar la cultura (ajuts als creadors, ajuts als públics per tal que sigui més accessible anar a una òpera, per exemple), cal que es generi la necessitat de la demanda de cultural, com per exemple, a través de la introducció de la cultura als programes escolars. Probablement aquí hi ha un bon punt de partida, per a reforçar les polítiques cultuals.
Per a més informació sobre les jornades Interacció, podeu fer clic aquí.
