Al catalanisme del segle XX hi ha històries d’èpica on els ideals i la fermesa dels valors es vinculen a les gestes més inimaginables. El doctor Dalmau és un d’aquests noms.
Quan vaig començar a escriure el que ha acabat esdevenint el llibre De Normandia a Palamós, la seva biografia, tenia clar que el palamosí tenia una vida comparable a la dels herois de Hollywood. Ara, amb la portada de les quatre medalles de guerra, crec que no sóc l’únic que penso que Francesc Dalmau i Norat (Girona, 1915 – Palamós 2003) es mereixeria una pel·lícula.
Fill del metge i diputat Laureà Dalmau i Pla (Agullana, 1886 – Girona, 1969) i de Laura Norat Puig (Girona, 1894 – 1973), filla del cafè Norat de la Rambla de Girona, Francesc Dalmau és membre de la generació que ha d’interrompre els seus estudis per la Guerra Civil, després d’uns idíl·lics anys republicans en els que acompanya el seu pare a fer campanya a favor de l’Estatut de Núria.
Molts recordaran Dalmau per ser el metge de Josep Pla i per ser aquell facultatiu que a la dècada dels cinquanta, seixanta i setanta treballava sense hores en una consulta molt estimada a tot l’Empordà. La seva popularitat, però, no vindrà només per aquesta faceta vital. La seva tasca mèdica es complementa fortament per la seva vocació política i per les gestes èpiques de la seva vida.
Dalmau s’exilia després de la Guerra Civil, però reclamat per la família torna a casa el juliol de 1940, moment en que és empresonat pel règim. Tot i així, Dalmau Norat s’evadeix del Batallón Disciplinario d’Algesires nedant fins a Gibraltar, des d’on es trasllada a Anglaterra per enrolar-se a l’exèrcit britànic. L’objectiu? lluitar per la democràcia i la llibertat a la Segona Guerra Mundial. Així, amb la seva companyia, participa al desembarcament de Normandia amb els aliats, com a membre del Pioneer Corps.
I si amb això no n’hi havia prou, anys després, ja a la dècada dels vuitanta, el Doctor Dalmau, com ho havia estat el seu pare, és diputat al Parlament de Catalunya (1980-1984) i és també alcalde de Palamós (1983-1985).
