Al 1996 el Municipi de l’Alguer començava, en col·laboració amb les Universitats de Gènova, Pisa i Sàsser, un ample projecte d’excavacions urbanes i d’arqueologia preventiva a dins de la ciutat, en previsió de la recuperació d’àrees arqueològiques importants i de la recuperació i reestructuració de palaus i edificis historicomonumentals per destinar-los a funcions públiques.
Amb aquesta decisió, l’Alguer se posava, en aquellos anys, a l’atenció internacional per la innovació metodològica de la recuperació del propi patrimoni històric i monumental.
Al 1995 el Municipi de l’Alguer dóna vida, amb les ciutats de Càller, Sàsser, Iglesias, Oristany, Bosa i Castellsard, a l’Associació de les ciutats reials.
Al 1996 es posa en peu el projecte de la Consulta de les ciutats històriques de la Mediterrània, amb el patrocini de la ciutat de Venècia i la col·laboració de l’ISPROM i ve triada per aclamació de l’Assemblea la seu permanent de la Consulta.
Lo projecte d’excavacions urbanes s’imposava per la necessitat de realitzar un important programa d’obres públiques que l’administració comunal volia situar en les parts més antigues del centre històric.
Les campanyes d’excavacions, coordinades pel professor Marco Milanese i realitzades per joves laureats i estudiants, descobriven les restes més antigues de la ciutat, les fortificacions i les muralles, l’antic quarter dels jueus, amb una quantitat enorme de troballes arqueològiques i objectes útils per a la reconstrucció històrica de la vida social de la ‘Barceloneta’ de Sardenya.
Nombrosos articles, mostres i publicacions relatives als resultats d’aquestes campanyes han donat un ressò internacional a l’Alguer i al seu territori.
Als anys 2000 l’interès per les excavacions se transfereixen a la zona de Sant Miquel – lo Quarter, l’antic Col·legi dels Jesuïtes on ve descobert el campsant actiu durant la terrible pesta del 1581, considerat fins avui el més gran i el més important retrobament d’àrees sepulcrals històriques d’Europa i de la Mediterrània.
Aquest extraordinari retrobament no ha suscitat l’interès de l’administració Tedde, que ha de fet manifestat hostilitat a la prossecució de les excavacions, demostrant poca visió pel valor del descobriment i insensibilitat a la recuperació d’un lloc històric que pot aclarir moltes pàgines de la història de la ciutat i pot transformar aquella part antiga de l’Alguer en una testimoniança absolutament única i emblemàtica de la presència catalana a Sardenya. A més, pot representar una enorme atracció turisticocultural i una riquesa extraordinària per a tot el territori.
La nefasta triada de l’administració Tedde era el primer pas per a poder realitzar altres programes i ha portat després, com era lògic i intuïble, i sense que la Superintendència dels monuments vigilessi i tutelessi adequadament el nostre patrimoni històric i cultural, a la realització de monstres urbanístics, amb volums en ciment armat invasius i injustificats en les àrees d’alt valor paisatgístic i monumental, en contrast total amb les disposicions de la carta de restauració d’obres històriques i monumentals. Aquestos intervents han ja mutilat el gran patrimoni arqueològic de la ciutat vella:
– antic hospital i complex de Santa Clara;
– plaça de Santa Creu;
– porta Mar;
– lo Quarter: complex de Sant Miquel i Col·legi dels Jesuïtes;
– plaça Sulis;
– contrafort de Montalbano;
– lo Portal i entrada de la ciutat.
Tot això contra allò que és previst i disciplinat per la Llei 109 del 25 de juny 2005, que reglamenta la relació entre obres públiques i arqueologia.
Les triades de l’administració Sechi, fetes deu anys primer de la Llei 109/2005, demostren la correcta previsió d’aquellos administradors.
L’excavació de Sant Miquel és blocada per l’administració municipal des del 2009, amb la silenciosa connivència de la Superintendència i viu una situació d’extrema degradació, i és perillosament exposta al risc de comprometre el seu extraordinari valor historicocientífic i monumental.
El descobriment del campsant de la pesta de Sant Miquel és coneixut a nivell europeu i internacional i s’és parlat d’aquest important retrobament a Roma, Pisa, Matera, Milà, París i Barcelona.
A l’entorn d’aquest retrobament seria possible construir un gran projecte per a un centre expositiu, de comunicació i d’estudis sobre la pesta en l’àrea mediterrània, en grau de combinar aspectes científics, històrics i turístics.
Piero Angela i Super Quark (RAI1) han manifestat un interès per la represa de les excavacions i han proposat de realitzar una transmissió [televisiva] especial sobre el campsant de Sant Miquel.
És una llàstima que no havem intuït que era una ocasió única per a posar en vitrina l’Alguer i la Sardenya.
Sem segurs que la recuperació i valorització del campsant de Sant Miquel serà una prioritat de la pròxima administració municipal.
