El TORNAVEU que teniu a les mans correspon a la meitat dels nou intensos dies que ha durat la Universitat Catalana d’Estiu 2011, i ja s’hi pot comprovar l’èxit que ha suposat la participació de tota una colla de manifestacions culturals de la nostra cultura popular i tradicional.
No ens sorprèn. Les arrels de l’èxit sempre les valorem des de l’organització i poques vegades ens adonem d’allò determinant i que ho fa possible: els activistes culturals. Aquests, però, rarament reivindiquen el seu paper, ja que bàsicament els mou el creure en allò amb el que s’han compromés. La mostra és una oportunitat per a divulgar el seu coneixement i compartir-lo amb els altres. D’aquesta manera ensenyen, a voltes sense ser-ne no sempre del tot conscients, que la festa actua com a remei contra la intolerància.
La Universitat Catalana d’Estiu promou, entre d’altres coses, uns valors que fomenten l’autoestima tant individual com de país, i enguany ha servit, amb la mostra associativa organitzada per les persones que fan cultura des de la tradició i els costums, un clar exemple de com milers de persones col·laboren amb la seva activitat diària i sostinguda a la cohesió social. Ve a ser un valor del país, una particularitat nostra de la que hem de parlar amb coneixement i compliment i sumar-ho a un element fins i tot més significatiu, que forja la nostra identitat: la llengua. L’associacionisme cultural i la nostra parla esdevenen dos motors sòlids de cohesió que ens identifiquen i ens fan forts per a una construcció nacional.
Treballar en el futur al si de l’UCE el rol cultural i la diversitat de manifestacions del nostre associacionisme amb una ferma voluntat de cerca d’afinitats ajudaria a potenciar i complementar les entitats. Pensem-hi!
1
