L’aprovació del reglament que regula les festes amb bous a Catalunya, després de la prohibició de les curses de braus, ha aguditzat les posicions d’un debat que ha existit des de sempre, però que havia quedat adormit. Per als partidaris de l’espectacle amb animals, la normativa ratifica les condicions en què s’han desenvolupat els correbous durant els últims anys, mentre que per a les entitats defensores dels animals és un vestit a mida per als aficionats i els polítics locals.
El reglament prohibeix la participació de menors de 14 anys, manté la limitació de temps per als bous embolats i autoritza nous correbous si se n’acredita la tradició. Però és suficient per evitar fer patir els animals i garantir la seguretat de les persones? El diari digital de cultura popular Nació la Flama ofereix un reportatge en què s’exposen les dues posicions sobre aquesta tradició especialment arrelada a les Terres de l’Ebre.
Des de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre celebren l’aprovació d’un reglament “que feia molt de temps que esperàvem, valoràvem i treballàvem”, en paraules del seu president, Miquel Ferré. Consideren que la normativa, de fet, conté i ratifica els preceptes ja continguts en el manual de bones pràctiques que ha estat vigent durant els últims anys. Segons Ferré, la prohibició de participar en els correbous als menors de 14 anys -tot i que se’ls permet assistir com a espectadors a les places i en recorreguts urbans- ja s’està aplicant de forma efectiva a les places i recintes taurins. Els taurins es mostren especialment satisfets de la possibilitat de recuperar correbous en municipis i dates durant els quals actualment no se celebren sempre i quan es pugui acreditar que anteriorment n’hi havia hagut tradició. “Ja hi ha hagut pobles que ho han fet”, reconeix, “sempre i quan puguin demostrar la tradicionalitat i la seva especial rellevància”.
En l’altre extrem, la directora d’Anima Naturalis, Aïda Gascón, no dubta en qualificar el reglament de “vestit fet a mida per als taurins”, perquè els permetrà “seguir la seva festa i presumir” de tenir un reglament que es preocupa dels animals, quan creu que només se centra en què segueixi la tradició, la festa i la seguretat de les persones que hi participen, però en cap cas, de la seguretat dels animals. “Ni el reglament ni la mateixa Llei no emparen el benestar dels animals”. Els animalistes consideren incongruent que la normativa se centri a prohibir la participació dels menors en places i espais tancats, però deixant una “porta oberta” en aquells actes a l’aire lliure com són els bous capllaçats. “Lamentablement tornarem a veure menors de 14 anys al costat dels bous aquest estiu”, ha aventurat. També critiquen que el reglament no reculli les al·legacions presentades per evitar el maltractament animal. “Només es prohibeix que l’animal acabi sagnant però no li donen cap tipus d’importància” a les puntades de peu, als cops i al llançament d’objectes. Tampoc no ha deixat satisfets als defensors dels drets dels animals que el reglament no hagi entrat en la polèmica per les festes privades amb bous sense mort de l’animal -conegudes com a ‘pintes’- que se celebren per atreure turistes estrangers en alguns municipis de les Terres de l’Ebre.
Enllaç al reportatge complet
