Cardús: “El paper de la societat civil ja no és el de la iniciativa política”

El sociòleg Salvador Cardús (Terrassa, 1954) és autor, amb Ramon Folch i Sergi Rovira, de l’informe Estatuir Catalunya. Les accions per establir un nou Estat, en què planteja de forma exhaustiva un full de ruta per crear un estat garantint des del primer moment l’Estat de dret, l’ordre públic i el funcionament correcte de les institucions i de la vida social del país. Els autors intenten posar ordre en la presa de decisions durant la transició a l’estat propi, destriant què és el que ja s’ha fet en aquest país i que permetria amb molt pocs canvis situar-se en un escenari molt proper a la independència. A tall d’exemple, com explica Cardús en una entrevista al setmanari EL TEMPS, “l’endemà de la independència, els hospitals i les escoles poden funcionar sense cap canvi. Per contra, en el món judicial i l’ordre públic sí que s’ha d’articular tota una estructura”.

Cardús reconeix que molts dels canvis que caldria fer requereixen l’acord o la col·laboració de l’estat predecessor, però al seu entendre, “no podem pressuposar quina seria l’actitud política de l’Estat espanyol, per tant, de la mateixa manera que no prejutgem quina serà la petició política des de Catalunya, tampoc no podem pressuposar quina serà l’actitud que prendrà Espanya. Si Espanya té un to dialogant davant la contundència d’un resultat electoral o d’un hipotètic referèndum que fes impossible posar-s’hi d’esquenes, acceptaria la negociació, momentàniament o pressionada per Europa. Però potser hi posa dificultats i l’escenari canvia”. En tot cas, remarca, “pretendre establir un full de ruta només des de Catalunya suposant que ningú més no mourà peces, o que ets tu qui pot determinar el procés amb raons merament tècniques, és d’una ingenuïtat excessiva”.

L’informe també dedica un apartat al paper de la societat civil en el procés sobiranista, que fins ara ha estat qui ha empès els partits polítics precisament a jugar “aquesta partida d’escacs”. En aquest sentit, el sociòleg afegeix una opinió personal que no està reflectida en l’informe: “penso que la societat civil ara ha de redefinir el seu paper, perquè ja no ha de fer feines de suplència de l’acció política. Si la política està disposada a liderar un procés, doncs és a la política a qui correspon legítimament prendre decisions, i per tant, la societat civil ha de saber retrobar el seu lloc, que és un lloc més de conscienciació, de garantir que hi hagi la majoria social que farà falta en els moments més decisius”. En aquest sentit, Salvador Cardús apunta que aquesta societat civil “pot contribuir de moltes maneres a garantir un clima de diàleg i de pau social. A la societat civil li queda molta feina per fer en aquest procés, però certament el seu paper no és el de la iniciativa política, i potser en alguns casos haurà d’aprendre a ser una mica més prudent del que ha estat fins ara”.

Resumit per Gemma Aguilera