No és la primera vegada que des d’aquest editorial insistim en la necessitat d’aprofitar el moment que viu Catalunya per a plantejar les bases sobre les quals es vol construir el país més enllà de la necessitat del Dret a Decidir i de la independència, tot afirmant que l’associacionisme cultural hi té molt a dir. Es tracta de treballar col·lectivament per la construcció d’un país millor, en tots els aspectes. I per això cal també l’aportació personal del ciutadà íntimament convençut de ser subjecte polític indispensable.
Les organitzacions polítiques tenen el deure de saber interpretar el sentir de la societat civil i, consegüentment, liderar el procés amb garanties de transparència democràtica i sense prioritzar conveniències partidistes. La societat civil organitzada, no políticament, també hi ha de tenir un paper, a voltes fruit del seu context d’aportació històrica vital al model social del nostre país. Les organitzacions polítiques i la societat civil no es poden suplantar ni anul·lar mútuament; al contrari, cadascú des del seu espai ha de sumar i impulsar el procés amb un efecte sinèrgic, però també amb un coneixement i un respecte compartits. En aquest sentit, hem de reconèixer que el document, consensuat i redactat per Joan Rigol, pel dret a decidir de resultes de la reunió del Grup Promotor pel Pacte Nacional pel Dret a Decidir al Parlament de Catalunya del 26 de juny del 2013 —i en la qual participà l’Ens— ha estat una iniciativa i una reivindicació genuïnament ciutadana, sorgida de la diversa i rica societat civil catalana i que òbviament va més enllà de les formacions polítiques concretes que se l’han fet seva. Malauradament, el text consensuat quedà difós després de la intervenció dels grups polítics al mateix Parlament. I això és el que no pot passar en el futur. Precisament per aquest motiu continua essent molt important de mantenir aquests espais diferenciats però, alhora, complementaris.
El 19 de febrer vinent se celebrarà la segona reunió del Grup Promotor, que també reuneix partits polítics i al qual són convidades entitats i sectors de la societat no presents al Parlament de Catalunya. És fonamental que no torni a passar el mateix, sinó que s’avanci en continguts sense mutilar i que serveixi per a recollir propostes pedagògiques formalment consensuades en resposta a les demandes de la societat catalana. És menester un aprofundiment en orientacions comunes ja des d’ara, perquè és el moment de convidar a una implicació generalitzada.
Ens fem nostra la declaració de febrer de l’ANC: «La unitat d’acció entre les institucions polítiques catalanes, els partits polítics catalanistes i les entitats i organitzacions de la societat civil serà imprescindible a partir d’ara. Aquesta unitat és més necessària que mai per avançar en el procés i considerem que ha de fer-se visible amb acords parlamentaris amplis i permanents en defensa del model català de societat davant la involució democràtica que està patint l’Estat espanyol.»
Convidem a conèixer i divulgar iniciatives com Un país normal, Un país lliure, un país millor i El país que volem, entre d’altres, com a expressions de propostes actives i participatives tant des d’un punt de vista col·lectiu com individual. La societat civil va al capdavant.
