1.563 números editats setmanalment de manera ininterrompuda són tot un rècord editorial. Si a més hi afegim que es tracta d’una iniciativa desenvolupada i mantinguda en català i amb visió de Països Catalans haurem de convenir que es tracta de tota una heroïcitat, però també d’una història de complicitat entre lectors, editor i professionals del periodisme. Doncs bé, el setmanari valencià El Temps acaba d’assolir aquesta fita. Trenta anys d’existència, una efemèride importantíssima per a l’espai comunicacional en llengua catalana.
Han estat trenta anys de publicar setmana rera setmana, sense renunciar mai a la màxima ambició pel que fa a rigor i qualitat, i amb una línia editorial sempre inequívocament al servei de la dignitat política, social, cultural i lingüística del país, cosa que ha de constituir un motiu d’alegria per a tots els ciutadans del País Valencià, de Catalunya i de les Balears.
Si El Temps s’ha mantingut durant tres dècades necessàriament vigent és perquè és útil. No hi ha hagut cap publicació d’informació general ni al País Valencià ni en tota l’àrea lingüística catalana que hagi mantingut la cita amb els seus lectors durant tant de temps.
Com molt bé comenten els seus artífexs en el seu editorial commemoratiu: “Trenta anys després d’haver eixit als quioscs aquell 28 de maig de 1984, El Temps encara és una anomalia. Una anomalia necessària perquè respon a una realitat social que voldria un país més lliure i més digne. Més valencià, en definitiva”. Enhorabona doncs i que sigui per trenta anys més, com a mínim.
