La crisi de lideratges, afavorir els interessos de partit per sobre de les decisions de defensa del país i els seus ciutadans, incrementar els privilegis dels més poderosos castigant les classes més desfavorides, submergir la societat a una crisi de valors, una administració central de l’estat que reiteradament incompleix lleis i acords, atacs frontals implacables dels màxims representants de l’estat a la nostra nació, impunitat d’un sistema jurídic pervers… Aquestes són algunes de les càrregues que el poble ha d’aguantar, sense ser-ne causant, som prudents i esperem que hom recondueixi la situació. Tots sabem quina és la situació i no vull aterrir, en definitiva això ja ho fa massa vegades una premsa molt pendent de les ajudes oficials per la seva subsistència i lluny del que hauria de ser el seu caràcter formatiu i informatiu.
Sovint parlem de la importància de l’associacionisme cultural com a garant dels valors que possibiliten la cohesió social. Potser el cantaire, el dansaire, el monitor social, no arriba a adonar-se de l’abast i l’impacte real de la seva dedicació altruista, però aquí, precisament, és on rau el nostre ADN. El retorn del protagonisme de la societat civil dins d’aquest marc s’albira com imprescindible, en un moment en què endemés l’administració pública ha entès que ha de reduir la seva estructura administrativa per adaptar-se a una nova realitat.
Ja ho dèiem al President de la Generalitat en l’acte d’obertura de la nostra Assemblea General de Socis d’enguany: “En aquests moments difícils en els que la política està sotmesa al descrèdit, nosaltres fem una aposta per la col·laboració, ja que entenem que la necessitat de recobrar el país, en tots els aspectes, ha de ser dins d’un projecte compartit pel poder institucional i la societat civil. Apostem per la política i pels bons polítics, pel sentiment nacional, des de la democràcia, des de la convicció que allà on no arribin les institucions públiques hi hauran d’arribar les associacions. Pensem que tot, i qui representi la societat civil, ha de ser decididament conscient que ara cal un gran esforç humà que s’ha de manifestar de manera oberta, transparent, valenta, fugint de conductes partidistes, per tal de consolidar el compromís de superar el nostre estatus de societat avançada i lliure”.
La nostra aposta pels valors individuals i col·lectius com l’ètica, la solidaritat, l’esforç, la integritat, fou el denominador comú pel bon entenedor de les exposicions que l’ENS féu a la seva compareixença a la Comissió de Cultura i Llengua del Parlament el passat 11 de juliol. En aquest sentit s’han de contemplar els greuges denunciats de les diferents lleis d’impossible aplicació que afecten el moviment associatiu, les reivindicacions a l’hora de legislar sobre mecenatge i decidir el caràcter en què s’ha de declarar una entitat com d’Utilitat Pública, les maneres com es convoquen i s’han de justificar els ajuts, la proposta de creació de l’Espai i de l’Institut de l’Associacionisme Cultural Català, etcètera.
Els nostres polítics han de posar especial atenció a l’impacte social i econòmic de l’associacionisme i el voluntariat del país, si no volem que augmenti progressivament un divorci cada vegada més probable. Volem anar plegats, cadascú des del seu lloc i des de les seves responsabilitats i potencialitats. Ens hi juguem massa coses tots plegats per no fer-ho.
1
