Fa mesos que parlem amb empresaris, que expliquem a la gent més activa del país que sí, que volem fer un diari. De paper? Multiplataforma, però també de paper. Ara? Sí, ara mateix.
Els diem que la crisi mundial en què estem immersos és un punt i seguit dur però necessari, un símptoma que ens hem de reinventar, que s’acaba la inèrcia, que cal tornar a empènyer. Insistim també que la depressió política que viu el país no ens ha d’encallar perquè el nostre passat immediat ha estat un èxit i la situació actual és pròpia d’un final d’etapa, d’un inici de cicle que ens durà molt més enllà. I sí, hem repetit a tothom que fer un diari és imprescindible per a contribuir a dibuixar el futur que arriba.
És en els moment d’incertesa que cal treballar fort per a construir certeses, és quan hi ha més preguntes que cal buscar i trobar respostes, és quan arribem a la cruïlla quan cal reunir la millor matèria gris i la creativitat més brillant per a decidir cap on tirem. És un moment de lideratges nous i seriosos, de dibuixar futur i tirar endavant, a Catalunya i al món. Per això neix Ara.
Toca tornar a parlar, fa temps que no ho fem i això ens ha empetitit. De tot, però sobretot del futur, somniar. Somniar ens ha fet grans: l’escola catalana, Edicions 62, el banc social més important del món (la Caixa), la Marató de TV3 o, és clar, el millor equip de futbol del planeta. Somniar sense por, sense dogmatismes, sense límits. Toca tornar a parlar a partir del que hem après, però sobretot del que volem ser. Sense deixar-nos res, amb rigor, amb exigència. Sense que en quedi ningú fora.
Per això neix Ara.
