Els vaguistes de TMB i determinats grupuscles del moviment 15-M a Barcelona estan prenent una deriva inquietant a Catalunya. I no parlem de la legítima protesta per les rebaixes salarials o contra la classe política estant, sinó de certes actituds que posen en perill, premeditadament o per l’ànsia de combatre allò que han batejat com a «dictadura de CiU», la feina propositiva, positiva i sobretot cohesionadora de país que duu a terme l’associacionisme cultural.
Els fets lamentables del cap de setmana de l’11 i el 12 de febrer, en què representants del col·lectiu d’indignats van escridassar els geganters de Santa Maria del Mar i l’Àliga i el Lleó de Barcelona mentre actuaven en el marc de les festes d’hivern de Santa Eulàlia, posen en relleu que aquest moviment, que inicialment es va presentar davant la societat catalana com un sacseig a la política actual, s’hauria de replantejar si forma part de la nostra societat —la catalana— i desmarcar-se clarament i activa d’aquestes actituds que denunciem, o si, per contra, el seu projecte social i cultural en queda totalment al marge. «¡Pan y circo!» era la frase que més cridava aquest grup, entre un reduït ventall de consignes, sempre en castellà. Aquests indignats, desposseïts de coneixements sobre la cultura popular del país en què viuen, van assegurar que el Lleó i l’Àliga de Barcelona i els gegants de Santa Maria del Mar, documentats ja del segle XVI, són una eina de l’stablishment polític actual per a tenir entretingut el poble i impedir-li que pensi en les retallades. Trist, molt trist, per no parlar d’inòpia.
L’endemà, diumenge, els vaguistes de TMB es van sumar a aquest col·lectiu d’indignats per a intentar rebentar la inauguració del monument als castellers. Davant els representants de les colles castelleres de tot el país, el famós «No hay pan para tanto chorizo» va convertir la plaça Sant Miquel en un suburbi ideològic de la Puerta del Sol. És casualitat que aquests dos col·lectius hagin protestat només davant els castellers i els geganters? Fa la impressió que no. El col·lectiu del 15-M s’ha afanyat a desitjar «llarga vida als castellers i a la seva tradició de col·laboració entre tots els membres d’una colla, units per a alçar projectes que altrament serien impossibles», però critiquen que l’escultura «no té raó de ser perquè els diners invertits, 630.000 euros, haurien pogut tenir un ús molt més profitós per a la ciutadania». Segur que sí. Però quina legitimitat es pensa que té aquest reduït col·lectiu —tant el sindical com els indignats— dins la nostra societat per a intentar bloquejar el país amb el xantatge? Qui els ha dit que els catalans volem pan y circo?
El paper dels sindicats també és ben galdós. Moltes vegades ancorats al segle XIX, els sindicats encara operen amb mètodes com el xantatge i el bloqueig de l’activitat diària d’una societat per a aconseguir els seus objectius, tot i que sovint aquests beneficiïn només un determinat col·lectiu i no tots els treballadors. Un clar exemple n’és la vaga de transports públics, inclosos els taxis, durant el Congrés Mundial de Telefonia Mòbil, que causarà unes pèrdues econòmiques i d’imatge a llarg termini que el país no es pot permetre, i que repercutiran en tota la societat. El recent i desconsiderat rampell de membres dels Mossos servint a la ciutadania (?) amb una vaga encoberta, escarnint el sentiment nacional i menyspreant la nostra llengua, segueix la mateixa línia i ens indica que hi ha alguna cosa que, entre tots, no fem correctament.
Afortunadament, el moviment associatiu cultural català ara, com sempre, no passa pel xantatge, sinó per la cohesió, el treball honest i el respecte per un país i una cultura. Nosaltres fem una aposta pel compromís social, ja que entenem que la necessitat de recobrar el país, en tots els aspectes, ha de ser dins d’un projecte compartit pel poder institucional i la societat civil. Apostem per la política i pels bons polítics, pel sentiment nacional, des de la democràcia, des de la convicció que allà on no arribin les institucions hi hauran d’arribar les associacions. Pensem que tot, i qui representi la societat civil, ha de ser decididament conscient que ara cal un gran esforç humà que s’ha de manifestar de manera oberta, transparent, fugint de conductes partidistes, per tal de consolidar el compromís de superar el nostre estatus de societat avançada i lliure.
Ho demostra l’actitud impecable dels castellers i els geganters que, tot i que aquests dies han rebut escopinades, han mostrat un comportament discret, demanant respecte i tolerància. Ni un sol insult. Però ni un sol pas enrere i amb clara vocació de servei públic.
3
1
