Déu n’hi do, quin enrenou, sobretot a les xarxes, amb el pregó de la Mercè d’enguany. Primer la polèmica amb la tria del pregoner, que ja va suscitar una bona quantitat de posts, piulets, comentaris, articles, etc. El cas és que la persona triada és Javier Pérez Andújar, que, per les seves opinions, és poc estimat en els cercles favorables al procés. I ara s’hi ha afegit que l’actor Toni Albà farà un pregó alternatiu, que ha deixat descol·locat més d’un pel fet d’estar a tots dos cantons. Quan parlo dels dos cantons em refereixo al fet de ser un activista de la festa amb un discurs tancat, vertical, quasi litúrgic, i al mateix temps compartir les idees que impulsen Albà a emprendre aquesta acció amb el suport d’algunes empreses i organitzacions sobiranistes.
Primer de tot, vull remarcar que el fet que enguany la Mercè tingui dos pregons l’interpreto com un signe de normalitat, encara que em sàpiga més o menys greu perquè un dels actes més simbòlics d’una festa major serà polèmic i víctima de titulars i consideracions que el convertiran en alguna cosa més que el tret de sortida de la festa gran dels barcelonins.
Dic que ho interpreto com un signe de normalitat perquè ja és molt normal trobar en festes d’arreu contraprogramacions a les programacions ‘oficials’ que s’autoanomenen ‘festes alternatives’. No podem deslligar la festa de la realitat que es viu, una realitat que ens diu que travessem temps convulsos, tant que som a punt de crear una nova república. La festa, és clar, també transmet indicadors d’aquesta situació; les festes alternatives son precisament això.
Podeu llegir l’article sencer a Vilaweb, fent clic aquí.
