Reproduïm el text de la compareixença del president de l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català, Josep Viana, dins la Comissió d’Interior del 26 de març, amb motiu de l’avantprojecte de llei, presentat el 9 de setembre de 2014, sobre la Llei d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives.
Viana argumenta que les manifestacions de cultura popular han de tenir un tractament diferent de les activitats mercantils que seran regulades per la futura llei, actualment en fase de tramitació. A més de la compareixença, recollim la proposta d’esmena, un dels eixos principals de la qual és evitar la contradicció que incorre el projecte de llei en excloure de la regulació només les manifestacions festives que es desenvolupen dins la cobertura d’una festa que consti en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Així, per exemple, una cercavila d’una banda de música estaria exempta de la regulació si se celebrés dins d’una de les Festes Majors del Catàleg, però, en canvi, si la mateixa banda fes la mateixa activitat fora d’una d’aquestes festes, hauria de retre els comptes de la llei.
Compareixença 26-03-2015. Parlament de Catalunya. Comissió d’Interior
Avantprojecte de llei d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives
Introducció
Des de la seva creació, ara fa quasi deu anys, l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català (abans Ens de Comunicació Associativa), ha estat treballant com a confederació vertebradora del Tercer Sector Cultural Català. Els projectes desenvolupats conjuntament amb les 28 Federacions catalanes que integren l’ENS han ajudat a donar a conèixer les activitats de la cultura popular i tradicional catalana en totes les seves branques, tot fomentant l’associacionisme i desenvolupant una realitat associativa i un model social que ens és propi i que ens identifica culturalment amb molta intensitat, possiblement des de fa centenars d’anys i específicament des de la segona meitat del segle XIX fins els nostres dies.
Al mateix temps, treballem per a visualitzar i fomentar les propostes de milers d’associacions que actuen en milers d’activitats en tots els racons de la geografia catalana. A més, hem de tenir en compte que hem evolucionat en les nostres maneres de comunicar, establint metodologies que s’integren en un àmbit de modernitat i que ens situa, com a col·lectiu profundament implicat en la cultura popular, en una dinàmica moderna i projectada cap al futur. I tot això ho fa l’ENS però, sobre tot, ho fan les entitats, les associacions i les federacions, sense afany de lucre, amb un gran esforç dels seus associats i amb un compromís vers la identitat, la cultura i la societat catalana, que m’atreviria a dir no té precedents i que cal tenir en compte, en tots els aspectes socials i administratius que els hi puguin afectar, com ara aquest avantprojecte de llei
d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives.
Així doncs, desprès del que acabo d’exposar i de la història implícita, socialment parlant, que tenen milers d’entitats catalanes, moltes d’elles amb més de cent anys d’existència, ens trobem amb un avantprojecte de llei que les preocupa i desorienta.
Efectivament, les activitats que desenvolupen les nostres entitats, estan en l’entorn de la festa i l’associacionisme en l’àmbit de la cultura popular. Aquestes activitats no són espectacles públics amb un interès de lucre econòmic i amb tractament mercantil, ni estan realitzats per agents de l’activitat econòmica en el sentit que es proposa a la llei. Les entitats són agents culturals, torno a repetir sense afany de lucre, que realitzen activitats festives i/o associatives, amb un grau molt alt d’assoliment dels objectius culturals proposats i que no comporten riscos manifests. Així doncs, les actuacions musicals i concerts (de bandes de música, corals, sardanes, …), rues, danses i balls (gegants, caps grossos, bastons, …), mostres (puntaires, catifaires, falcons, teatre al carrer, pastorets, festivals infantils, …), cercaviles amb foc (bestiari, correfocs, dimonis, trabucaires, …), concursos de castells i altres, quan participen al si de la Festa no ho fan com agents de l’activitat econòmica en el sentit que es proposa a la llei.
L’ENS i les entitats que l’integren, volem transmetre la nostra preocupació pel que entenem una visió distorsionada –o insuficientment tractada- de la realitat de les activitats festives en el món de la cultura popular, per la qual cosa la inclusió en la regulació de les activitats d’espectacles públics i recreatius al mateix nivell de les activitats empresarials i lucratives ocasiona, al nostre entendre, una situació d’impossibilitat d’aplicació de la futura llei així com el dictat d’unes mesures innecessàries per aquelles celebracions enteses com a cultura popular.
Entenem com encertada la iniciativa de contemplar que no s’incloguin aquelles manifestacions festives que consten en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, tot i que, existeixen un seguit de realitats que no s’han tingut en compte al moment de redactar l’article 3 en el punt c) del seu apartat 4, en el sentit de que hi ha manifestacions festives que essent exactament les mateixes són tractades de diferent manera si es desenvolupen sota la cobertura de festa catalogada o en un àmbit social i públic que no és exactament una festa reconeguda. Aquesta no consideració, per als nostres col·lectius és substancial i fa que la llei presenti articles que ens afectin directament, malgrat la voluntat i l’esperit amb que el redactor ha volgut identificar les activitats pròpies de la cultura popular.
Ens trobem doncs, amb dues realitats que mouen un gran nombre d’activitats anuals que no es contemplen en l’avantprojecte.
· Aquelles activitats que sense el paraigua puntual de festa catalogada desenvolupen una mateixa activitat. Tal pot ser el cas de ballades de sardanes, dansa tradicional, representacions de falcons i castells, gegants, concerts corals, concerts de bandes, catifaires, teatre al carrer, puntaires, pessebres, cercaviles, rues, …
· Activitats com les descrites en el punt precedent però que pel sol fet i al moment de ser catalogades amb una terminologia concreta adquireixen una catalogació de risc: concerts de corals, concerts de sardanes, concerts de bandes, … Es fa evident que aquestes mostres musicals de cultura popular, pel sol fet de ser considerades com a “concerts”, no se les pot considerar d’alt risc.
Al mateix article i en el seu apartat 4 punt f) concreta: “qualsevol altre acte o celebració que no es trobi inclòs en el Catàleg establert per reglament”, considerant que fa referència al Catàleg del que es parla a l’article 3, apartat 1, podria incloure les consideracions anteriors. En aquest sentit proposem: que el mateix Reglament exclogui els col·lectius de cultura popular específicament del Catàleg.
En termes generals i considerant les afectacions d’ús d’espai públic, assegurances, reglamentacions diverses (Plans d’Autoprotecció, Normativa sobre el foc, Normativa sobre l’ús d’armes d’avantcàrrega, projecte de llei sobre l’espai públic, … ) i sent coneixedors del projecte de redacció d’una proposta de llei sobre associacionisme per part de la Conselleria de Cultura, sembla assenyat proposar que els nostres col·lectius s’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei (article 3).
En resum, creiem que els col·lectius de cultura popular han de ser contemplats respecte de la llei de la següent manera:
· Excloure de l’àmbit de l’aplicació d’aquesta llei totes aquelles manifestacions festives que consten en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, sense perjudici del que estableixen les ordenances municipals.
· Que no siguin incloses en el catàleg establert pel futur reglament de la llei les mateixes manifestacions festives que donen sentit a les festes que consten al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.
· Que no siguin incloses en el catàleg establert pel futur reglament de la llei totes les manifestacions de cultura popular, posant accent amb aquelles susceptibles de ser considerades de risc, tals com les activitats enteses com a concerts (sardanes, corals, bandes de música, …) i aquelles que ja disposen de regulació pròpia: cercaviles amb foc (correfocs, dimonis, diables, bestiari, …), que ja son regulats per l’ITC-18 del Reglamento de Artículos Pirotècnicos y Cartucheria (RD 563 de 07.05.10) i cercaviles i
mostres amb armes d’avantcàrrega (Trabucaires, Miquelets, Coronela, …) que ho son des de l’article 107.c del Reglament d’Armes aprovat pel Reial Decret 137/93 de 29 de gener.
Proposta d’esmena al projecte de llei d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives
L’objectiu de la normativa analitzada és el de garantir la convivència, la seguretat i la qualitat dels espectacles i activitats recreatives. És innegable que en la realizació d’aquest tipus d’activitats hi concorren múltiples interessos i de persones diferents (espectadors, usuaris, organitzadors, artistes, tècnics, persones que viuen a prop d’on es fan les activitats, etc). Per tant, trobar una regulació per una temàtica en la que convergeixen interessos, de vegades, tan diferents, no és cosa fàcil.
Amb referència a les activitats de les entitats de cultura popular cal considerar diferents condicions que personalitzen la realitat de les activitats festives en el món de la cultura popular, per la qual cosa la inclusió en la regulació de les activitats d’espectacles públics i recreatius al mateix nivell de les activitats empresarials i lucratives ocasiona, al nostre entendre, una situació d’impossibilitat d’aplicació de la futura llei així com el dictat d’unes mesures innecessàries per aquelles celebracions contemplades com a cultura popular.
Valorem positivament la iniciativa de contemplar que no s’incloguin aquelles manifestacions festives que consten en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, mesura que situa el tipus d’activitat que porta a terme una o diferents entitats amb dependència directa amb una festa concreta catalogada. Tanmateix, aquesta solució no aporta una sortida quan la mateixa entitat celebra la mateixa activitat però sense la cobertura de festa catalogada. Les activitats de cultura popular no aporten un risc a la seguretat a no ser que durant la celebració agents externs vulguin utilitzar una concentració de persones per extremar una situació de violència, fet que es pot produir en qualsevol moment, en qualsevol lloc i en qualsevol activitat. Les entitats de cultura popular del món del foc, que podrien ser un exponent de risc, ja venen regulades per normatives que els hi són pròpies. Si ens aproximem als Plans d’Autoprotecció amb tot allò que fa referència a les concentracions de persones, veurem que ja es dóna una regulació concreta pel risc de l’activitat.
Per tot plegat proposem:
A l’article 3, apartat 4, punt c) Totes aquelles manifestacions festives que consten en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, sens perjudici del que estableixin les ordenances municipals.
Afegir:
Punt d)
Totes aquelles activitats dels col·lectius de cultura popular organitzats, en compliment de les seves pròpies finalitats estatutàries, per entitats sense ànim de lucre inscrites al Registre d’Associacions i Federacions, com entitats jurídiques de tipus Associacions, Federacions (Coordinadores, Agrupaments, …) i Confederacions culturals, sens perjudici del que estableixin les ordenances municipals i aquelles altres lleis o normes sectorials i específiques d’aplicació.
Punt e)
Totes aquelles activitats coincidents amb les dutes a terme al si d’una festa que consti al Catàleg Festiu de Catalunya per part de col∙lectiusde cultura popular organitzats, en compliment de les seves pròpies finalitats estatutàries, per entitats sense ànim de lucre de tipus Associacions, Federacions (Coordinadores, Agrupaments, …) i Confederacions culturals, sens perjudici del que estableixin les ordenances municipals i aquelles altres lleis o normes sectorials i específiques d’aplicació.
Barcelona, a set d’abril de dos mil quinze.
Josep A. Viana i Crespo, President de l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català
