Dissabte passat, dia 13 de juny, s’inaugurava un nou Ateneu a Olesa de Montserrat. Si algú es creia que aquestes associacions només s’emprenien el segle XIX estava ben equivocat. Tant aquest nou com d’altres que fa anys que funcionen estan vivint una primavera cultural i patriòtica molt intensa. Mai ha mort a Catalunya l’esperit d’empenta individual i col·lectiva, i la responsabilitat per assumir un repte com el de participar en el món social i col·lectiu d’un poble o agrupament social, segueix viu.
Catalunya abans del 1714 tenia iniciativa perquè era una terra de pas i la seva organització i la seva gent emprenedora ho permetia i ho fomentava. El comerç i les relacions polítiques al llarg de la mediterrània foren extenses i consistents. La cultura i l’economia circulava i es transmetia d’una banda a l’altra del mar. A més, la legislació amb drets consolidats i viscuts, ho facilitava. Els catalans varen estendre un imperi, a diferència de molts que havien plantat les tendes i pretenien viure dels altres. A les terres catalanes l’intercanvi de gent de tot arreu va propiciar una riquesa d’idees i possibilitats formidables. Després el canvi de paradigma mediterrani per l’oceànic ens va afectar negativament l’economia, però resistírem malgrat els inconvenients de no poder beneficiar-nos de l’economia americana com a conseqüència dels entrebancs castellans.
Quan en la guerra de successió i potser abans, ja amb els reis darrers de la casa d’Àustria, les llibertats es malmeteren, Catalunya entrà en un període de foscor on la iniciativa social i política fou anorreada com tots sabem. 1714 és la data que marca l’inici d’uns temps nous de centralisme i arbitrarietat política d’aquells que volen fer un Estat unitari a la francesa, on les minories nacionals i socials són posades en qüestió. A més, la repressió dels derrotats catalans pren els nivells clàssics de persecució de dirigents fins a la mort, imposició idiomàtica, anul·lació de la manera de fer política comercial, jurídica, etc. Imposició d’estil castellà en tot.
Els catalans però, van recuperant l’esma i la gent que no ha viscut el terror immediat de la guerra comença a bellugar-se i en el segle XIX s’inicia la revolució industrial per part de les classes dirigents, que com a tot arreu són explotadores socials en aquell moment. Però entre la gent més senzilla comença a practicar-se la solidaritat agrupada. És el naixement de les mutualitats, les associacions socials de tota mena i les associacions més emblemàtiques com els Ateneus. La represa moral i la necessitat material i previsió arrelen en la societat catalana composta per la barreja de gent de ciutat i pagesia derivada de la nova forma de vida industrial i, a més, s’afegeix a la població molta gent que venia d’altres zones més llunyanes amb ganes de treballar i prosperar. Catalunya esdevé un exemple i pol atractiu per la gent d’empenta de tot arreu. I s’agrupa per créixer i prosperar. És el moment que els Ateneus acabats de fundar creen escoles i altres serveis socials pels fills dels obrers i les germandats, en molts pobles. Encara avui, poblacions com Olesa de Montserrat on ja s’havia creat una escola cooperativa, ara també té un nou Ateneu, que renova amb força l’esperit comunitari, comptant amb la participació valuosa de tota la gent vinguda d’arreu i que ha assumit l’esperit del territori, que porta dos cents anys creient en la cooperació pel progrés econòmic, social i cultural.
