La Geganta del Pi ara balla pel Camí, la Geganta de la Ciutat ara balla pel terrat

“La Geganta del Pi ara balla pel Camí, la Geganta de la Ciutat ara balla pel terrat”. Oi que sona estrany? Doncs aquesta és la síntesi que em va arribar a la ment quan vaig veure, de manera excepcional, les dues gegantes juntes i sense les respectives parelles al Palau de la Virreina amb motiu de les Festes de Santa Eulàlia: l’Elisenda del Pi i la Violant de Ciutat. Elles dues tanquen l’exposició Laies, que emula l’anomenada “Passejada de les Laies” de manera estàtica.

De tots és coneguda la cançó, el conte, la llegenda i la història que hi ha al darrere de El Gegant del Pi. En aquesta obra popular s’explica com el Gegant del Pi es barallava amb el de la Ciutat, tot i que hom també explica que ballaven. Ballaven o es barallaven? I ara, ballen o es barallen? Però, de fet, quina diferència hi ha entre les dues accions dins d’aquest context?

Sigui com sigui, enlloc es parla del que feien les Gegantes, mentre els seus “marits” es barallaven (o ballaven). Avui en dia aquesta és una reflexió prou interessant, ja que, malgrat l’evolució cultural i social, el sector femení continua quedant-se a l’ombra en molts aspectes. Tot i els esforços d’un sector social crític en feminitzar els plurals, queda recorregut per fer encara. Un exemple ben clar: trobem poquíssimes portadores d’aquestes figures en l’àmbit geganter.

De fet, la Passejada de les Laies és només un exemple d’aquesta reivindicació femenina que porta anys fent-se a Ciutat Vella de Barcelona. Una reivindicació que l’han seguit d’altres actes singulars com la trobada de gegantes amb motiu del Càncer de Mama a l’Avinguda Maria Cristina, o bé altres trobades gegantes relacionades amb el Dia Internacional de les Dones. Unes revindicacions que no tenen la mateixa repercussió en l’àmbit masculí: la Passejada dels Oriols per Sant Josep Oriol del Pi o la mateixa trobada de gegants barbuts a Sallent.

Però fem-nos una darrera pregunta o reflexió: Quantes d’aquestes Gegantes que surten a ballar (dubto que es barallin) són portades per dones? Així doncs, us convido donar-hi un cop d’ull!