Gegants i d’altres entremesos en un món líquid

Plantejar idees complexes i abstractes de la realitat cultural és tot un repte. Sobretot en temps antil·lustrats[1] oferint un solucionisme de coartada[2] en articles de guerrilla. I més preocupant encara, en cerca d’un combat particular, l’analfabetisme il·lustrat (potser?), que ens allunya de la comprensió [3]. Allunyem-nos del no-poder fer-hi res tot i saber-ho tot.

Per començar, el món actual utilitza la paraula cultura en excés. Tot és cultura. A la televisió es pregunten si determinats programes són cultura i a les llibreries es qüestionen el valor cultural d’alguns llibres. A les llibreries o a Amazon, a gust del consumidor. Sigui com sigui, volem saber què és cultura en funció de la complexitat intel·lectual del producte. Quan sis homes i una dona criden per la televisió les trinxeres de Twitter s’activen: això no és cultura. Si un element festiu salta, gira i va acompanyat de músics desafinats i descompassat, això no sabem molt bé què és. La cultura és inútil [4], groga, critica amb l’statu quo [5] i amb una mica de sort no té política de privacitat per actualitzar. Per definir-la, comencem per allò que segur que no ho és, i continuem per parlar de “conjunt de tradicions”. Per tant, element important, el temps i el pas generacional.

Per d’altra banda, quan sentim parlar alts càrrecs, fan referència a la literatura, la música, la dansa, el cinema, l’art, inclús els castells, però no es parla amb propietat d’elements festius. Una hipòtesi possible: els valors universals prevalen. Però no, els castells trenquen la norma. Segona hipòtesi: no s’hi refereixen als elements festius perquè com a tal no existeix una agrupació que s’hi hagi posat d’acord en normalitzar: què és un element festiu segons algú o segons algú altre. Falten models comuns? O potser falta compartir models més privats.

Enguany la Ciutat Gegantera estrena nou model, més representatiu. Tot i que n’hi ha que diuen el contrari, en cap cas a ningú se li ha prohibit la participació. El dissabte 16 de juny, a la nit, s’hi programa un espectacle. Una proposta que rep el nom de Patrimonials. Volem fer preguntes. Quin és el nostre patrimoni cultural? Qui l’ha escollit? Aquestes festes han de tenir un element característic respecte de les altres? O bé, tenen coses similars? És el temps que les ha de convertir en patrimoni? O som nosaltres qui ho hem de decidir? I com ho decidim? Què ens aporten els elements festius a la cultura?