Escriviu, escriviu…

Les vivències d’aquests dies han tingut una eina fonamental: els mòbils. Sobretot per comunicar-nos davant dels fets i de manera molt important per gravar imatges que són autèntics documents com a testimoni del que s’ha viscut. Els notaris que han aixecat acta de la barbàrie escampada per la geografia catalana. Sense els mòbils, tan sols una dècada enrere, només hi haurien fotos o alguna gravació escadussera d’algun canal televisiu. Aquests dies molta gent ha fet de corresponsal d’un diari sense fronteres. Cal guardar-ho tot. Guardeu-ho tot! Tot el que s’ha gravat i fotografiat hauria de fer cap als arxius públics. La història i el país ho necessitaran per interpretar el que ha passat, el que passa i passarà aquests dies. Ho hem de fer per les generacions futures. Avui vivim colgats d’imatges que duren ben poc. El que faig i el que veig ara pel consum momentani. Les imatges d’ara desapareixen sense deixar rastre. De Nadal a Sant Esteve.

Però les imatges del que estem vivim han de perdurar. Hem de convertir els mòbils en testimonis. No hi fa res que ara no en vulguin fer cas. Serviran. Graveu atentament i mireu de fer-ho si passen més coses, allà on sigueu i on passin, als vostres pobles o ciutats, a les manifestacions on aneu. Si les gravacions estan repetides ja ho destriaran, el més important es tenir material per triar. Necessitem material per la història, la local, la nacional.

Però més enllà de gravar o fotografiar, escriviu, escriviu… No perdeu temps en fer articles repetits, semblants als que es publiquen als mitjans de comunicació, siguin de la mena que siguin. Ja ho faran, millor o pitjor. Escriviu del que heu vist i veureu, sobretot als vostres pobles i ciutats. Amb detall, amb les petites coses, les anècdotes, les reaccions de la gent i… la vostra. Les emocions, els sentiments, les impressions, les interpretacions vostres i les de les persones del vostre entorn. Les imatges cal interpretar-les amb les paraules. Ja veieu com les manipulen, com les obvien, com volen que s’esborrin. Sense paraules les imatges d’avui demà s’interpretaran amb les paraules de demà. I demà necessitaran les paraules d’avui com a testimoni de les nostres maneres d’entendre el que vivim. Els historiadors sabem el valor que tenen els dietaris escrits segles enrere. És això. Escriure el que visc, el que veig i el que penso. I el que visc, veig i penso té un valor que va més enllà de la crònica periodística. Escriviu amb noms i cognoms, amb xifres, amb claredat, amb detalls. Amb el pas del temps tot guanyarà valor. Escriviu com a notaris, com a narradors memorialístics, com a cronistes locals, com a historiadors. Escriviu i publiqueu si podeu. Allà on sigui. A la premsa convencional, als setmanaris locals o comarcals, a les revistes locals, als mitjans digitals, als blogs, etc. O sinó escriviu i guardeu-ho ben guardat. Potser més endavant com a part d’un article de recerca o compilació. O un llibre. O ja ho aprofitaran d’altres, si hi sou bé i si no també. El més important és deixar testimoni. Necessitem, necessitaran les imatges, però també les paraules. Les imatges per ser interpretades necessiten les paraules. Una mateixa imatge s’interpreta de moltes maneres. Cal a cada lloc, a cada indret del país guardar la memòria, no sigui que ens l’esborrin o manipulin.