“Demà posats a la taula oblidarem els pobres / i tan pobres com som -, Jesús ja serà nat. / Ens mirarà un moment a l’hora dels postres / I després de mirar-nos arrencarà a plorar”. Qui sap si aquests versos del poema Nadal, escrits per Joan-Salvat Papasseit, inspiren les obres d’Enric Benavent (Vilanova i la Geltrú, 1964). Professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social de la Universitat Ramon Llull, Benavent utilitza el pessebrisme social com a eina per remoure consciències. “Si els pessebres no transmeten res –defensa –, només són una maqueta”.
Enguany, el Grup Pessebrista de Castellar del Vallès acull la seva darrera proposta: un pessebre ambientat en un caixer automàtic. Els dos epígrafs que acompanyen l’obra, una cita bíblica de Sant Lluc (“No havien trobat cap lloc on hostatjar-se”) i el modern hashtag #ningudormintalcarrer, exemplifiquen la voluntat reivindicativa de Benavent. En una entrevista concedida a El Periódico afirma: “No és imprescindible ser creient per crear un pessebre, però sí cal ser sensible”.
Els seus pessebres socials no cerquen el goig visual, ni molt menys la transgressió artística. Simplement apropar el missatge nadalenc mitjançant formes expressives contemporànies. En aquesta línia, els darrers anys ha presentat pessebres sota l’autopista, en camps de concentració, persones amb diversitat funcional que adoren el nen Jesús o bé rodamóns fent el pessebre al davant de grans magatzems… Fruit d’aquesta experiència, Benavent ha escrit la tesi doctoral “Simbolisme religiós a l’espai públic. El cas dels pessebres públics i les possibilitats d’innovació del pessebrisme”. Mentre es respecti l’actitud que hi ha darrere dels personatges, opina Benavent, és lícit experimentar artísticament: “No m’imagino un pessebre en que Sant Josep i la Verge Maria fossin rics, o es fessin una selfie amb el nen Jesús”, conclou.
Podeu consultar més extensament els pessebres socials d’Enric Benavent fent clic aquí
