Quan arriba la mort, sempre esdevé la tristesa, els records, les paraules dites. Quan ja tot és definitiu, comença la memòria. Ens ha deixat en Josep Rafecas i Jané, president de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya i vicepresident de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català. Davant el seu traspàs, hem de mirar enrera? Hem de pensar en els valors perduts? Hem de recordar les experiències compartides? Sens dubte que sí.
Trobàvem, en la persona d’en Josep, saviesa, serenor, mestratge. Hi ha persones que tenen una habilitat innata per trobar les millors sortides als esculls que el dia a dia ens planteja. Rafecas tenia aquesta habilitat. Però també tenia educació i il·lustració. Tenia saviesa.
En Josep era calmat, prudent i ponderat, virtuts de gran importància per a prendre decisions en les entitats que dirigia o col·laborava. Tenia serenor.
Així mateix, la formació, l’experiència i el coneixement del món del teatre, portaven en Josep a tenir grans capacitats de gestió i guiatge en tot allò en què havia d’intervenir. Tenia mestratge.
En definitiva, al recordar en Rafecas, tenim una enorme tristesa per l’amic traspassat. Per la marxa prematura d’un home compromès amb el seu país i amb la cultura de Catalunya.
Des de la Junta Directiva de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català volem traslladar el nostre sentit condol a la seva família, als amics, al món del teatre , i al món de la cultura popular i l’associacionisme cultural català.
Trobarem a faltar els seus valors i les experiències compartides. Trobarem a faltar a un home a qui valia la pena escoltar.
Josep Viana
President de l’ENS
1
